Bright Star
6Valoració

Jane Campion, guionista i directora de la oscaritzada ‘El piano’ repeteix doble funció en una nova mostra de la seva escalada filmografia en la que recupera el to de la cinta que li va donar fama mundial, però sense aconseguir superar-la.

La realitzadora neozelandesa canvia música per poesia per apropar-nos a la vida del poeta John Keats. Basada en la biografía ‘Keats’ escrita per Andrew Motion, “Bright Star” ens trasllada al Londres de 1818, moment en el qual l’autor coneix a Fanny Brawne, una jove extrovertida, intel.ligent i amant del ball i la costura. Els dos comencen amb mal peu, pel xoc entre els seus caràcters i especialment per l’enemistat entre la noia i el millor amic de Keats. Però poc a poc s’aniran enamorant sempre perseguits per la falta de recursos econòmics del poeta, fet que impedeix un matrimoni entre els dos.

En aquesta història, Campion recupera el to del film amb el que es va donar a conèixer i composa una pel.lícula preciosa en la forma, on en aquest cas la poesia sustenta una història d’amor. No es tracta d’un romanç apassionat en l’exterior, fins i tot s’allunya dels que poblen la literatura de Jane Austen. Aquesta és una relació que avança de forma molt subtil, on les mirades, els versos i el lleu contacte de les mans són els únics vehicles per expressar el mar de sentiments interiors.

És en aquest aspecte on el film pot acabar resultant frustrant, ja que segueix una evolució lenta però visible en la primera meitat, i s’esvaeix en la segona, sense que la relació dels protagonistes arribi a convertir-se en el foc que hauria de culminar-la. Sens dubte intencionadament, la realitzadora refrena constantment la relació de la parella, i això fa que a l’espectador que s’anava involucrant emocionalment amb la seva història li acabin resultant excessives les dues hores de metratge.

On si té encert la pel.lícula és en l’ambientació, el vestuari, la fusió dels diàlegs i situacions amb la poesia de Keats, i la fotografia de Greig Fraser que sap posar la bellesa dels paisatges i la llum al servei dels anars i venirs d’aquesta passió romàntica. També en els seus protagonistes, una Abbie Cornish i un Ben Whishaw molt encertats en els seus papers. Ella com una jove vivaç i lliberada de classe mitja que expressa la seva independència a través dels seus dissenys de roba. I ell com un jove entregat al seu art però a la vegada insegur, de salut fràgil i atormentat per la situació econòmica, que va morir molt jove sense saber que la història el reconeixeria com un dels més importants poetes romàntics.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies