La gent mira tele-escombraries perquè és el que s’emet? o bé les cadenes emeten tele-escombraries perquè és el que la gent més es mira? Aquest etern dilema sobre les audiències i els programes de televisió és el què serveix de motor a la nova pel.lícula del realitzador alemany Hans Weingartner.

Amb el curiós nom de ‘Un juego de inteligencia’ (l’original es ‘Free Rainer’ fent un joc de paraules amb el nom del protagonista i en anglès es va batejar com ‘Reclaim your brain’), ens arriba per fi un film que ja vam poder veure a l’edició de 2007 del Festival de San Sebastián i que ha trigat molt a trobar un forat per ser distribuïda a les sales.

El director i guionista alemany, segueix en la línea de la seva anterior, ‘The edukators’, amb una pel.lícula que com molt bé va definir ell mateix pretén ser intel.ligent sense resultar intel.lectual.

‘Un juego de inteligencia’ ens presenta Rainer (interpretat per un dels actors alemanys més coneguts, Moritz Bleibtreu), un productor de reality shows francament vergonyosos, cocainòman i dèspota que viu la vida a un ritme accelerat. Després d’un accident de cotxe es topa amb una noia l’avi de la qual es va suicidar en veure la seva reputació destroçada a un programa de televisió. Prenent consciència del seu paper en l’aborregament de l’audiència, Rainer decideix produïr un programa més intel.ligent i de caire cultural. Però els índexs d’audiència són tant baixos que li cancelen a la primera emissió. Aleshores ell, Pegha i un grup d’inadaptats comencen una creuada per modificar el comportament de les cadenes de televisió i de la societat alterant els aparells que medeixen les audiències i potenciant els continguts més culturals i intel.ligents.

La pel.lícula comença a ritme de videoclip desenfrenat per presentar-nos el protagonista, i es passa després a la comèdia lleugera, intercalant moments dramàtics resolts amb rapidesa i moments romàntics. Weingartner opta per tractar el tema que planteja amb sentit de l’humor, amb un guió simple que intenta aportar un missatge o reflexió però sense aborrir l’espectador ni endinsar-se massa profundament en la polèmica que fa de fil conductor.

Com que els temes que toca són tant sensibles com el nivell d’intel.ligència dels telespectadors o els mecanismes d’imposició del pensament únic, “Un juego de inteligencia” podrà semblar erràtica, massa banal o decepcionant a qui esperi un tractament en profunditat d’aquests tòpics i un anàlisi rigurós de les audiències televisives. Qui en tingui prou amb que un tema tant actual i debatut com aquest serveixi per veure una comèdia lleuguera que treu els colors al panorama cultural, sobretot televisiu, sortirà del cine amb un somriure mentre recorda coses que tots ens hem preguntat a vegades com “A que no coneixes ningú que tingui un audímetre a casa seva?”

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies