Definitivament Christopher Nolan s’ha convertit en el millor director de cinema mainstream de la seva generació. Després de les relatives batacades de Peter Jackson (“The Lovely Bones”) o Shyamalan (“El Incidente”, “Airbender”), Nolan és manté ben amunt amb uns blockbusters que destaquen per la seva qualitat, tant tècnica com artística. Serà l’encarregat de tornar a fer volar Superman i ja prepara la tercera dels seus Batmans, però entre heroi i heroi ha tret temps per “Origen”, la seva nova proposta que ara s’estrena als cinemes i de la que ja pot estar ben orgullós.
Nolan, productor, guionista i director del film, portava deu anys amb la idea al cap. “Fa aproximadament deu anys, vaig quedar captivat pel món dels somnis i la relació de la nostra vida conscient amb la nostra vida onírica. Sempre em va semblar una paradoxa interessant el fet que tot el que apareix dins d’un somni (ja sigui terrorífic, feliç o fantàstic) procedeixi, segons sembla, de la nostra pròpia ment, la qual cosa implica que el potencial de la imaginació és absolutament increïble. Llavors, vaig començar a pensar en com aplicar tot això a una pel·lícula d’acció a gran escala amb una dimensió molt humana.” I de fet tant pensar ha donat els seus fruïts, perquè sí, al film no li falta acció, però és gràcies al seu poderós fil conductor emocional que “Origen” connecta amb el públic.
Una dimensió humana que es desprèn dels seu protagonista, Dom Cobb un mestre de l’art de l’extracció, assolint cert renom en el mercat negre. Acompanyat per la seva banda, un grup persones capaces d’infiltrar-se en la ment de les seves “víctimes” per extreure’n informació, s’endinsaran en un complex artifici de somnis en el més complicat dels seus encàrrecs.
Nolan ha sabut molt bé com aprofitar el llenç en blanc i la llibertat que el tema somnis duu intrínsec. Fugint de pintoresques recreacions oníriques, Nolan impregna el surrealisme d’una estètica realista per deixar anar la seva bomba mental. Un guió que beu de la nova ciència ficció i que té a Matrix com a principal referent, que enlluerna no només per la complexitat de la seva proposta (que demana al públic un cert esforç mental i la màxima atenció), sinó també pel bon disseny dels seus personatges i en especial del seu protagonista Dom Cobb, un home que viatja a través dels somnis però que abans que res és persona, i com a tal seran la seva vida, emocions i records els que guiaran les seves accions i ompliran de realisme la seva aventura.
Però el millor de tot és que Nolan ha sabut recolzar la seva tasca amb la feina de grans professionals tant pel que fa a l’apartat tècnic com pel seu repartiment. I és que després de sis pel·lícules coneix bé quines són les abelles que més dolça mel donen. Així, molts d’aquests professionals repeteixen a les ordres de Nolan, com el director el fotografia tres vegades nominat a l’Oscar Wally Pfister (“El caballero oscuro“, “El truco final” i “Batman Begins“), el supervisor d’efectes especials nominat a l’Oscar Chris Corbould (“El caballero oscuro“), o l’oscartizat Hans Zimmer (“El caballero oscuro“), compositor la música de la pel·lícula, tots ells realitzant una vegada més una feina esplèndida.
Repeteixen també amb Nolan els actors Cillian Murphy (“Batman Begins“) i el sempre amb classe Michael Caine, acompanyats per un bon grapat de bons actors com, tots ells nominats als Oscars, Leonardo DiCaprio, Marion Cotillard (“La vida en rosa (Edith Piaf)“), Ellen Page (“Juno“) o Tom Berenger (“Platoon“). A banda de lloar la flor en el cul de DiCaprio, que no para d’acumular envejables personatges al seu currículum, i de enjoiar-nos amb l’elecció de la joveneta Ellen Page en un paper a priori inversemblant, cal destacar l’actuació Joseph Gordon-Levitt (“500 días juntos“), que encara no ha estat nominat a cap Oscar, però talent no li falta.
Envía una resposta