Mi refugio
6Valoració

El director francès François Ozon, que ha fet del naturalisme el seu estil i de la maternitat un dels temes en què posar la mirada a les seves obres, torna aquesta setmana a les pantalles amb ‘Le Refuge’, film vist a la última edició del Festival de Cine de San Sebastián.

‘Le Refuge’ és un film que comença de manera molt dura, mostrant-nos a Mousse i Louis, una parella de drogaadictes que pateixen una sobredosi. Ell mor i ella, després de despertar d’un coma, descobreix que està embarassada, esperant un fill que la familia del seu difunt nòvio no desitja. Però a partir d’aquest pròleg, el film canvia radicalment de to i es torna més dolç i poètic quan segueix l’evolució de l’embaràs de la noia que decideix tirar endavant. Al llarg d’aquest embaràs, comptarà amb el suport del germà gay de Louis que conviurà amb ella fins poc abans que neixi el bebé.

Si una cosa defineix el film és la sencillesa, quasi massa extrema. El director posa la càmera i permet que durant una escassa hora i mitja posem a través d’ella la mirada en l’embaràs de la protagonista. Veracitat sense aditius. En la superfície és una mirada que es limita a observar, sense exagerar res a nivell dramàtic, però que en el fons va plantejant el seu discurs.

El resultat és d’aquells que passa bé però que no desperta passions perquè l’espectador surt amb la sensació que en el fons no ha vist res a nivell dramàtic. O en tot cas, acaba de passar una experiència equivalent a treure el cap per la finestra durant 90 minuts. Pot ser tot o res, i qualsevol cosa entremig, depenent dels ulls del que mira. Alguns hi veuran massa fredor en la forma i altres es podran emocionar amb el fons. Les diatribes sobre la inmaduresa, la maternitat, la homosexualitat, la soledat o el poder destructor de les drogues hi són, però tractades amb tanta subtilesa que és qui observa el que les ha de dotar d’impacte i matisos.

Entre els actors tot el pes recau en les espatlles de Isabelle Carré, actriu embarassada de veritat en el moment de filmar la pel.lícula i que encarna la protagonista d’aquesta història sobre la superació de la mort de l’ésser estimat, la gestació d’una nova vida i el suport entre dues persones marginades. Ella, així com els pocs personatges que l’acompanyen en la historia composen uns personatges realistes i naturals que no se surten en cap moment del to general del film.

‘Le Refuge’ resulta doncs bonica però res de nou, ni amb cap toc diferencial, exageradament dramàtic ni de suspens. Una peça reservada pels amants del cinema intimista, observadors de realitats sense adulterar de personatges corrents.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies