Els contistes d’aquest llibres són tan peculiars com els seus contes mateixos, i és que els guionistes d’El Terrat despleguen aquí, igual que ho fan en tots els programes de televisió que participen (Buenafuente, Salvados, Divendres, Pelotas…), tot el seu talent i humor.
Un llibre fresc, dinàmic amb un toc de picardia i molt agossarat, aquesta és la millor definició que resumeix un esperit crític i molt àcid sobre les sèries i els seus adictes.
Amb un pròleg escrit per Andreu Buenafuente i amb un llenguatge planer que arriba a tothom, fa un retrat molt fidel dels adictes a les sèries i el que s’hauria de proclamar com a lema o crit de guerra: “No m’ho expliquis que encara no me l’he baixat!”. Per tant no incidirè gairè en la temàtica de cada conte.
Aquest llibre és un fidel reflex del que pot passar quan un grup de ments pensants és reuneix, és el neixement del concurs per descobrir qui la diu més grossa. Podriem parlar del baptisme d’un nou gènere literari: “Aquesta sèrie l’acabo com jo vull”.
Els contes estan ordenats cronologicament, començant amb una sèrie tan mitica com entrenyable com “La casa de la pradera” (1974) i acabant amb “Herois” (2006), no s’obliden pas del diari del Capità Stubing de “Vacaciones en el mar”, el relat de la vida de Miquelet Scolfield a “Prison Break II” o la destrucció d’un mite com en Tinky Winky dels “teletubbies” (1997).
El millor d’aquests contes és que són força curts i et quedes amb ganes de més, són lleugers i diuen les coses pel seu nom. A més les interconexions que creen entre la idea que tenim de la sèrie i personatges de l’actualitat com Ferran Adrià, el comic manga Bola de drac o personatges històrics com Napoleo o Churchill fan d’aquest llibre un imprescindible de l’estiu.
Només us farè una recomenació, mentre el llegiu tingueu aprop mocadors de paper, és il·larant i les llagrimes surten soles. Un llibre refrescant per un estiu molt calurós, ideal per tota la familia.
Valoració:
Irreverentment deliciós. En definitiva i tal com ho dirien els autors s’enfoten del mort i del que el vetlla. Els guionistes del E.U.A no tenen gaire cosa a fer contra els nois del Terrat.
Editorial: Columna
ISBN: 9788466412216
Pàgines: 280 Pàgs.
Preu: 17,50 €
Entre els guionistes d'El Terrat que han participat en aquest llibre, hi ha: un teòric que afirma que les cabres són els ninja per naturalesa; un "gafapastes" que podria ser el germà petit d'Àlex de la Iglesia; un Pantocràtor que coneix un mètode infal·lible per relaxar els gossos; un advocat que encén un cigarro rere un altre; un filòsof amb veu de Gracita Morales; un pare barrufet de cabells blancs; un que s'assembla a Lobezno; un italià que sempre va amb màniga llarga encara que sigui estiu; un navarrès amb problemes d'estómac; un que creu que el paradigma de l'humor és la paraula escarxofa; un vampir que viu més de nit que de dia; un que afirma que la seva musa és el nan de Twin Peaks; un català mig basc que sempre troba la inspiració a la barra d'un bar; un presentador especialitzat en sexe; un pare que toca el banjo al seu fill; un guanyador d'un Goya amb cabells llargs; un addicte als barrets i les gavardines que va guanyar "La sonrisa vertical"; una que té un pòster a la seva habitació de Jordi Hurtado; un que va treballar fent de Freddy Krueger al Passatge del Terror; i un nouvingut guanyador d'un concurs de contes.
Si en reconeixes algun pel carrer, corre!
Envía una resposta