"La librería" de Penelope Fitzgerald
6.5Valoració

Novel·la finalista del Booker Prize, “La llibreria” és una delicada aventura tragicòmica, una obra mestra de l’entomologia llibretera. Florence Green viu en un minúscul poble costaner de Suffolk que el 1959 està literalment apartat del món, i que es caracteritza justament per «el que no té». Florence decideix obrir una petita llibreria, que serà la primera del poble. Adquireix així un edifici que fa anys que està abandonat, menjat per la humitat i que fins i tot té el seu propi i capritxós poltergeist. Però aviat es toparà amb la resistència muda de les forces vives del poble que, d’una manera cortès però implacable, començaran a acorralar-la. Florence es veurà obligada llavors a contractar com a ajudant a una nena de deu anys, de fet l’única que no somia sabotejar el seu negoci. Quan algú li suggereix que posi a la venda la polèmica edició d’Olympia Press de “Lolita” de Nabokov, es desencadena al poble un terratrèmol subtil però devastador.

La llibreria” és una novel·la molt rica en matissos i evocadora d’aquells params en un poblet de costa dels anys 50 on tothom es coneix. I és aquest fet el que desemboca en un desenllaç poc atractiu a la història en la meva modesta opinió.

És una novel·la de costums, on queda palesa la vida i les dificultats d’una dona madura en el moment que decideix donar un gir de 180º a la seva vida i passar de ser una vidua que va tirant dels seus estalvis a enfrontar-se a la vida amb coratge, valentia i una forta determinació per sobreviure.

Un reflexe de com el poder i la classe social pot destruir fins i tot els somnis més bucolics i purs enfront d’un ego possessiu i irreflexiu. És una moneda amb una cara i una creu, un enfrontament entre el personatge de la Sra. Gamart (rica i influent) i la Sra Green (decidida a prendre les regnes de la seva vida).

Però si haig de ser sincera cap d’aquest personatges no m’ha arribat tant com la petita Christine, una nena de 10 anys amb mentalitat adulta que sap capgirar amb el seu enginy qualsevol dificultat que troba, encara que sigui amb un regle a la mà. I no ens podem oblidar de l’estimat “rapper”, ¿què seria d’una casa vella, humida i mig derruida en un poble perdut i força incomunicat sense l’aparició de fantasmes o poltergeist?. Un toc d’inmortalitat en un lloc que sembla més mort que viu.

Realment s’ha dit que té aspectes autobiografics de la vida de l’autora, tal i com escriu i perfila el paissatge i els clars detalls de cada un dels seus veins i la situació política. Recalcaria que va ser molt valenta en el procés de plasmar les seves idees i conviccions al paper, encara que el final sembla haver estat reescrit amb una mà més asenyada i no tant passional.

“La llibreria” és dinàmica i molt ràpida de llegir, ideal per portar al metro, a l’autobus o a la platja. Qui no s’ha sentit mai atrapat en una llibreria, amb aquelles portades a quina més impressionant i no sabent què decidir? Això és el que trobareu en aquesta novel·la. El somni de qualsevol lector.

Puntuació:

Jo li dono un 6’5. Un bon llibre és la preciosa sava de l’ànima d’un mestre, embalsamada i atesorada intencionadament per una vida més enllà de la vida, i com a tal, no hi ha dubte de que deu ser un article de primera necessitat.


Editorial: Impedimenta
ISBN: 9788493760144
Pàgines: 181
Preu: 18 €

Penelope Fitzgerald, de soltera Knox, va néixer el 1916. Era la filla de l'editor de Punch, Edmund Knox, i neboda del teòleg i novel·lista Ronald Knox, del criptògraf Dilly Knox i de l'estudiós de la Bíblia Wilfred Knox. Va ser educada en escoles cares d'Oxford. Durant la segona guerra mundial va treballar per a la BBC. El 1941 es va casar amb Desmond Fitzgerald, un soldat irlandès, amb qui va tenir tres fills. Autora tardana, Penelope Fitzgerald va publicar el seu primer llibre el 1975, als cinquanta-vuit anys, una biografia del pintor Edward Burne-Jones. El 1977 va publicar la seva primera novel·la, "The Golden Child", una història còmica de misteri ambientada en el món dels museus. Al llarg dels següents cinc anys va publicar quatre novel·les vagament autobiogràfiques, que la van consagrar com una de les figures més importants de la nova narrativa anglesa, comparable a Iris Murdoch o A. S. Byatt. Amb “La llibreria” (1978) va ser finalista del Booker Prize, premi que finalment va aconseguir amb la seva següent novel·la, “A la deriva” (1979, Mondadori, 2000). Van seguir “Human Voices” (1980) i “At Freddie's” (1982). En aquest punt, Fitzgerald va declarar que ja estava cansada d'escriure sobre la seva pròpia vida, i es va decantar per la novel·la que revelava fets i esdeveniments del passat, des d'un punt de vista històric. La primera d'elles seria “Innocence” (1986). El 1988 va publicar “El començament de la primavera” (pròximament a Impedimenta). Van seguir “The Gate of Angels” (1990) i “La flor blava” (1995, Mondadori, 1998. Penelope Fitzgerald va morir a Londres l'abril de l'any 2000.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies