1 de 9 a l'especial Polseres vermelles

Els abandonats i silenciosos interiors d’una mútua de Cabrils han tornat a la vida per convertir-se en el pati de jocs televisius dels joves actors protagonistes de “Polseres vermelles”. Aquest és el nom de la sèrie de TV3 i Filmax que s’hi roda, creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas. Visitem el rodatge i ens expliquen el perquè de tot plegat.

“Polseres vermelles”, que s’estrenarà la temporada vinent a TV3, vol explicar el “día a día” de sis nens ingressats en l’hospital. Ells són el Lleó (Àlex Monner), el Jordi (Igor Szapakowski), la Cristina (Joana Vilapuig), el Roc (Nil Cardoner), l’Ignasi (Mikel Iglesias) i el Toni (Marc Balaguer). Els sis “polseres vermelles” protagonistes de la sèrie que Espinosa desitja convertir en els herois dels nens ingressats i que “vulguin ser com el Lleó, la Cristina, el Jordi…”.

Cares televisivament poc conegudes donen vida a nois i noies que passen per moments difícils, que tenen càncer, anorèxia, trastorn d’Asperger, que han tingut un accident… Dificultats que no impedeixen que busquin aventures, facin gamberrades, s’enamorin o tinguin els seus dies especials com el de Sant Joan. Així ho explica Àlex Monner “hem après dels personatges a treure dramatisme a les coses. Jo faig d’un noi que té càncer i li falta una cama, però que, quan s’enamora, no se sent com un malalt, és només un noi a qui li agrada una noia”. Ell és l’encarregat de donar vida al Lleó, el més veterà de la seva planta de l’hospital.

És una sèrie molt diferent a les altres sèries d’hospitals perquè els protagonistes som els nens“, ens comenta molt professional el jove actor Nil Cardoner, d’onze anys, que interpreta a Roc. El seu personatge, que està en coma, actua com a fil conductor de la sèrie i seva és la veu en of que ens explicarà que hi passa. “Espero que el meu personatge serveixi per a donar ànims als pares de nens en coma“, i en Nil s’afegeix al “positivisme i no dramatisme” que tothom remarca.

L’únic capaç de sentir els pensament del Roc, és el Toni (Marc Balaguer), un actor de 14 anys que remarca: “És una història per pensar, perquè la gent vegi i reflexioni com és la vida en un hospital”. El seu personatge entra a l’hospital per un accident de moto i té trastorn d’Asperger, una mena d’autisme.

Ningú més adient per escriure una historia de nens i adolescents a l’hospital que Albert Espinosa, que hi va passar 10 anys de la seva vida. Ell ha escrit els tretze episodis, d’uns 40 minuts cada un, de la primera temporada que mostra la vida en un hospital “d’una forma totalment diferent” a com ho fan les sèries d’aquest gènere que estem acostumats a veure, sense embolics entre metges i infermeres. “Normalment els protagonistes són els metges i els pacients van passant. Aquí els protagonistes són els pacients i els metges van passant”, ha deixat molt clar Espinosa. La sèrie donarà més protagonisme a cel·ladors, auxiliars, mestres i pallassos d’hospital, perquè els malalts els veuen “més que als metges“. Una sèrie que vol posar “als personatges per sobre de la trama” i malgrat que sap que les comparacions poden ser odioses Espinosa menciona “Dexter” i “A dos metros bajo tierra” com exemple de dues grans sèries “on el que li passa al personatge acaba sent el més important”.

En l’escena que roden avui, i de la que en som testimonis els periodistes reunits allà ,en Jordi es desperta a l’UVI després de l’operació en la qual li han tallat una cama. Al costat del seu llit dos dels altres “polseres vermelles” per donar-li els ànims que calguin. Malgrat la cruesa de l’escena insisteixen en què “no és un drama ni un culebrot, sinó la història del dia a dia d’uns nens i adolescents que pateixen, es diverteixen, s’empipen amb els seus pares, s’enamoren, se senten sols, fan amics….“.

El director Pau Freixas parla de “Polseres vermelles” com “una sèrie perquè la gent que ha viscut situacions com aquestes s’hi reconegui, però no en la malaltia, sinó en els valors de companyerisme i de solidaritat. I concreta que “no té un ‘happy end’ sinó molts. Deixarà un regust molt maco, amb gent amb valors i lluny del cinisme”.

En referència al referent més proper que és el film d’Antonio Mercero “Planta cuarta”, Freixas marca distàncies “’Planta cuarta” era més gamberra. La sèrie és, sobretot, “emotivitat”.

El bon rotllo en el rodatge és notable malgrat la calor que hi fa. Petons d’un “pelon” a la calva de l’altre i cavallets fets en una cadira de rodes són algunes de les mostres visibles als nostres ulls. “Si ells no tinguessin aquest bon rotllo entre ells, no tindríem aquesta energia al rodatge” -comenta el director Pau Freixas. “Els vincles que han creat entre ells són reals”. I sembla que el sistema de tenir als joves actors tots junts en una casa de colònies des de 10 dies abans del rodatge, ha estat una bona idea per crear els vincles dels que parla el director.

Com a conseqüència del bon rotllo, algunes anècdotes. Espinosa ens explica unes quantes com que el truquen per la nit per resoldre els dubtes dels seus personatges (malgrat que Espinosa va fer una carta personalitzada a cadascun d’ells per explicar-li’s els trets principals), els precs del Nil Cardoner (Roc) perquè el seu personatge surti del coma i poder esgarrapar alguna frase ni que sigui en una, encara fictícia, segona temporada o com el dia en què l’Igor Szpakowski (Jordi) i l’Àlex Monner (Lleó) es van rapar els cabells per exigències del guió, i en Pau Freixas i quatre membres més de l’equip se’ls van rapar també en solidaritat amb els dos actors.

Polseres vermelles” és una de les principals apostes de TV3 per a la temporada vinent. Jordi Roure, cap de Dramàtics de TV3 explica que “No anem (en referència a TV3) mai a la moda perquè tenim les de perdre”, mentre concreta. “No és ben bé una sèrie d’hospitals. És una sèrie de nens, d’autor…és un producte de risc”.

Per Roure, una de les claus del projecte, tot i la dificultat de la temàtica, és “la sensibilitat exquisida amb què Espinosa ho tracta, amb un sentit de l’humor que ratlla la comèdia, però que no defuig d’explicar la situació que viuen els nens.

Julio Fernández, productor executiu de Filmax, el company de viatge de TV3 en el projecte, ha destacat la bona sintonia a l’hora de treballar junts entre TV3 i Filmax. El cert és que el directiu de Filmax està entusiasmat amb la sèrie perquè “té els ingredients perfectes. La gent ideal pel producte ideal” mentre remarca que “és una sèrie per sentir-se orgullós”.

“Polseres vermelles” és el primer projecte de sèrie de televisió entre Filmax i TV3 en 25 anys. Coincidint amb la sèrie, TV3 i Filmax també treballen conjuntament en dos projectes més. Per una banda “Mientras duermes”, un film dirigit per Jaume Balagueró i protagonitzat per Luis Tosar i Marta Etura. Per l’altra “Floquet de neu”, un llargmetratge que mesclarà imatge real amb animació 3D i que podria convertir-se també en una sèrie de televisió protagonitzada pel goril·la blanc.

En aquest especialSegüent >>

3 Respostes

  1. Mireia Vilapuig Fan

    M’encanta Polseres vermelles,fa que els dilluns sigui un dia molt divertit,és a dir,que m’encanti el dilluns.Dono les gràcies a tothom qui ho ha fet possible,com:l’Àlex Monner,l’Igor Szpakowski,la Joana Vilapuig,el Marc Balaguer,el Nil Cardoner,l’Albert Espinosa,el Pau Freixas,el Ferran Rull,la Mireia Vilapuig,…

    Respon
  2. Joo!

    Mencantaaaa ploseressss amuntt!!!!!!!!!!!! y k s’estreni la 2 tempotadaaaa homee!!!!:)

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies