La vida és un camí ple de bifurcacions on cada decisió que prenem i cada intervenció de la sort o la casualitat ens fan recorre una ruta deixant-ne moltes altres de possibles enrera. I a la vegada ens té preguntant-nos una i altra vegada ‘¿què hagués passat si…?’. El pes de les eleccions personals i el destí en la nostra existencia és un tema recurrent al cinema, i el belga Jaco Van Dormael decideix tornar-hi però d’una manera original.

A l’any 2029 els humans viuen una vida eterna gràcies a la regeneració cel.lular. En aquest món d’inmortalitat un programa de televisió es disposa a transmetre en directe la mort de l’últim home que morirà de manera natural, per vell, amb més de 100 anys, Nemo Nobody. Però abans que mori, un doctor i un reporter intenten averigüar-ne la identitat i saber més coses del seu passat. Intentant forçar els seus records, Nemo reviu com la seva vida hagués pogut seguir diferents camins segons la decisió que hagués pres en diferents moments: quedar-se amb el seu pare o amb la seva mare després d’un divorci, i triar entre felicitat i riquesa a l’hora d’escollir un mode de vida. Aquelles eleccions el podrien haver portat a una intensa història d’amor, a un matrimoni fred però ple de luxe o a una relació dolorosa amb una noia que pateix depressió crònica.

La història que planteja Van Dormael és complexa, formada per diversos escenaris paralels i un anar i venir del passat al present del protagonista que confon somnis, records i desitjos. Però afortunadament el film està narrat en forma de conte i amb l’habilitat suficient com perquè sense perdre la màgia l’espectador no es perdi en aquest puzzle multidimensional que és la vida de Nemo Nobody.

Bé és cert que s’hagués pogut simplificar una mica eliminant alguns elements sense treure pes a la trama, com les diatribes del Nemo que exerceix de ponent científic o algún dels minuts dedicats al Nemo centenari del futur. Però el conjunt esdevé un viatge fantàstic de 2 hores, esbojarrat, emotiu, original, intens i amb els seus moments de passió, misteri, dolor i humor. Un viatge que té entre els seus punts a favor el bon treball de muntage de Matyas Veress i Susan Shipton que enllacen moments de manera que el recorregut resulti més fluid del que hagués pogut ser. També la fotografia i elecció de plans que sovint s’aturen en la mirada blava de Jared Leto per deixar que ell ens guii a través de la seva pròpia història. I les bones interpretacions d’un cast que enllaça perfectament les diferents edats de cadascun dels protagonistes i on a més de Leto destaquen Sarah Polley i Diane Kruger (dues de les possibles parelles de Nemo), Juno Temple (la versió adolescent del mateix personatge de Kruger) i Rhys Ifans i Natasha Little com els pares de Nemo.

‘Las vidas posibles de Nemo Nobody’ no és un film fàcil, fins i tot un del que haurien de fugir els incondicionals afèrrims de la narrativa lineal. Però per la resta resulta una aventura interessant i una nova mostra de que a vegades les coses evidents com que la vida està feta d’eleccions que marquen el nostre camí, es poden explicar de manera intel.ligent i original.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies