Tom Cruise i Cameron Díaz passegen en moto durant les festes de San Fermin a Sevilla, envoltats de toros, cap grossos i gegants. Això és una mostra del que podem veure a Noche y Día, una de les nombroses escenes “increïbles” d’un film que ens convida a relaxar el nostre sistema cerebral i deixa definitivament clar que no cal esforçar-se en trobar lògiques ni seriositat en una proposta feta per passar una bona estona. Un combinat estiuenc a base d’acció i comèdia a mode de glop lleuger i refrescant.

El film rememora aquell tipus de pel·lícula que tan ens agrada dels anys 60 amb aquella atractiva combinació de misteri, comèdia i romanticisme, de la que Charada és el màxim exponent. Aquí és la confrontació dels personatges principals la que fa funcionar l’engranatge. Ell és un espia intrèpid amb una vida sense espai per la calma. Ella un dona soltera que com a màxima preocupació té la d’arribar a temps a la prova de vestits per a la boda de la seva germana. Un dia les seves vides topen quan ell la utilitza per passar per la duana una enigmàtica pila. Però el flirteig comença quan acaben compartint avió en el que suposarà l’inici d’un viatge aclaparador arreu del món, en el que el perill i el romanç aniran de la mà, i en augment.

James Mangold (“En la Cuerda Floja“, “El Tren de las 3:10“) és el responsable de la direcció d’un film que compta com a principal atractiu la parella formada per Tom Cruise i Cameron Díaz. Junts de nou gairebé amb una dècada més a la esquena (2001 va ser l’any de producció del remake americà del “Abre los ojos” d’Amenábar: “Vanilla Sky“), Cruise i Díaz, als que fa poc es van deixar veure per Sevilla en una “hollywoodiana” presentació de la pel·lícula”, no només tenen carisma sinó també experiència en el terreny de l’acció.

Bones actuacions que per d’altre banda es veuen deslluïdes per la poca química que generen junts. Cruise i Díaz? Va… El que veiem a pantalla és més aviat un duel d’actors, en els que tots dos a més de -com dirien en el Sud- “enseñar chicha”, mostren les seves millors cartes. Un duel que la Cameron surt clarament guanyadora, i és que no només té millor “chicha” que ensenyar, sinó que per enèsima vegada demostra el seu talent natural per a la comèdia. Una bis còmica no tan natural en Cruise. Malgrat tot els personatges estan molt ben tallats i sobretot al principi, quan l’acció no col·lapsa la trama, els rifi-rafe entre els dos protagonistes són franca i gratament divertits.

Entre els secundaria destacar a Jordi Molla, que s’està convertint en el “malo malíssimo” de Hollywood, amb un paper breu però important i unes frases de les que segurament ell mateix ja s’ha mofat.

Si voleu mofar-vos amb (no de) Molla, i passar una estona divertida i molt entretinguda aquesta és la vostra pel·lícula. Això si, intenteu deixar-vos anar i no posar-vos massa crítics, no paga la pena.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies