El 7 de juliol de 2005 una sèrie d’atemptats terroristes van sacsejar Londres, sembrant la mort i el caos a la capital britànica. Aquells fets serveixen al director i guionista Rachid Bouchareb per recordar-nos que darrera les tragèdies que ocupen televisions i diaris hi ha petites històries humanes sobre les que val la pena posar la mirada per entendre la verdadera dimensió dels grans fets.

“London River” ens porta l’angoixosa recerca dels seus fills que fan dos pares de cultures diferents. Ousmane és un musulmà que viu a França. La senyora Sommers és una protestant, vídua de guerra, que viu en una illa britànica del Canal de la Mànega. Inicialment desconeguts, aquests estranys es veuran units en la ciutat de Londres per una tragèdia compartida: cadascun dels dos ha perdut el contacte amb el seu fill des del dia dels atacs que va sofrir el transport públic de Londres. La senyora Sommers busca la seva filla Jane i Ousmane al seu fill Alí. Junts rastrejaran la ciutat a la recerca dels seus éssers estimats, debatent-se entre la falta d’informació i l’esperança que segueixin vius.

Partint d’aquells fets de sobres coneguts, però no massa abordats al cinema, el realitzador francès construeix una d’aquelles històries que baixen a peu de carrer per reflexionar sobre grans temes. La seva és una mirada des de fora, que es fixa en dues ànimes perdudes enmig del caos que transitaran enmig del dolor a la vegada que viatgen des de l’enfrontament cultural i religiós fins a l’amistat i el dol comú.

Dues ànimes que són el desaparegut Sotigui Kouyaté (premiat al Festival de Berlín de 2009 pel seu paper) i sobretot una esplèndida Brenda Blethyn. Ella és l’encarregada d’interpretar l’Elisabeth Sommers, una dona que a pesar de les seves manies i prejudicis desperta una gran empatia perquè resulta impactantment humana i molt fàcilment reconeixible per qualsevol espectador.

Rachid Bouchareb, els sotmet a ambdos a un periple en el què juga a crear tensió combinant l’enfrontament dialèctic amb els silencis i les noves pistes que van trobant al seu camí amb la desinformació pròpia dels fets a què s’enfronten. I així reflexiona sobre el xoc cultural, les percepcions esbiaxades sobre les altres religions o el racisme sense perdre mai de vista la humanitat rasa de la història.

London River” és d’aquells films que tot i el seu èxit en nombrosos festivals haurà de lluitar dur per fer-se un lloc en una cartellera plagada de superproduccions, però que pel seu dramastisme intel.ligent, per saber abordar emotivament temes ben actuals, per les seves grans interpretacions i per saber impactar i fer patir l’espectador al costat dels seus protagonistes bé mereix una visita al cinema.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies