No sé que pensaria Bram Stoker si veies el nombre de descendents adolescents que li han sorgut últimament el seu Comte Drácula. Sí, hi ha vampirs a “El circo de los extraños” però no només vampirs i com a mínim no són ni ensucrats, ni sonsos, ni nyonyos com els de “Crepúsculo”.
Darren (Chris Massoglia) té 16 anys i se sembla a la majoria dels nois del seu barri residencial. Passa molt temps amb el seu millor amic, treu bones notes i no sol ficar-se en embolics. Però el destí ha volgut que un circ ambulant es creui en el seu camí. A partir d’aquest moment, un vampir anomenat Larten Crepsley el converteix en algú, diguem-ne, sanguinari (concretament mig-sanguinari). Aquest no mort acabat de néixer s’uneix al Cirque du Freak, un espectacle ambulant poblat de criatures monstruoses. Mentre Darren aprèn a usar els seus nous poders, es converteix en una important peça per als vampirs i els seus temibles enemics. A més d’intentar sobreviure, l’adolescent haurà de lluitar perquè la guerra entre els dos bàndols no devori el que queda del món dels vius.
No sabem fins quan pot continuar aquesta moda que envaeix el món televisiu, literari i cinematogràfic dels vampirs. Però si cal deixar clar, “El circo de los extraños” no és una nova saga “Crepúsculo“, per molt que una part dels seus protagonistes siguin vampirs. Aquest film ha de ser el primer de l’adaptació del cicle de llibres del Cirque du Freak escrits per l’irlandès Darren O’Shaughnessy. La saga de Darren Shan, aquest personatge mig vampir comença amb Cirque du Freak (2000), primera part d’una trilogia (The Vampire Blood Trilogy), que es completa amb dos títols: L’assistent del vampir (The Vampire’s Assistant) i Túnels de sang (Tunnels of Blood).
Paul Weitz ens porta un film pel de personatges freaks, com els que donen nom al circ que altera la vida d’en Darren. És un film sobrepassat de personatges, una mica desvergonyit i lamentablement, massa introductori. Un film que mescla el cinema adolescent amb el cinema de terror més clàssic i tot embolcallat per un toc de còmic. Weitz no li ha acabat de trobar el ritme d’aquest circ, massa lent en alguns estadis i massa velocitat fins a marejar en les escenes de lluita entre personatges. L’altre problema està precisament en algun dels personatges. L’actor que dóna vida a Darren té una mancança de sang força preocupant i aconsegueix que el seu personatge no transmeti pràcticament res. I el mateix passa amb la part malèvola del film. Tots sabeu com de magnífics són els personatges dolents quan els interpreta un gran actor i aquest no és el cas de “El circo de los extraños” que no té uns dolents amb prou carisma.
Menció a part per John C. Reilly, el seu personatge sí té carisma, sí crida l’atenció i sí s’apodera de la pantalla cada cop que hi surt. Discrets i lamentablement secundaris queden actors com Ken Watanabe o Salma Hayek.
“El circo de los extraños” és un nou gir en aquest cinema de terror light adolescent que s’està posant tant de moda. Un nou món al voltant dels vampirs amb un toc més kitch i freak i sense morir de l’ensucrada.
Envía una resposta