Si esteu tips de les històries romàntiques que semblen extretes del mateix clixé, que no us emocionen, ni us sorprenen, preneu nota: “Nothing personal”. Una història d’amor definitivament atípica i gens previsible.

Una jove i rebel holandesa recorre els camins d’Irlanda, convertint-se en rodamón per decisió pròpia i gaudint de la solitud que troba en l’auster paisatge de Connemara. En el seu camí es troba amb un home madur que viu sol en una casa apartada en una illa meravellosa. Ella és una radical intransigent. Ell és savi i irònic. Però a tots dos els uneix la idea que solitud equival a llibertat. L’home li ofereix treball en canvi de menjar. La noia accepta amb una condició: no hi haurà res personal, només treball. No triguen a sentir curiositat l’un per l’altre, però no volen trencar el seu tracte de res “personal”. La seva vida simple segueix el cicle dels dies i les nits, treball i descans, encara que cada vegada s’acosten més. Qui serà el primer a trencar el tracte?

Nothing Personal” ha estat una de les pel·lícules més guardonades dels últims temps. El film va ser un dels triomfadors del Festival de Cinema de Locarno, obtenint els premis a la millor actriu (Lotte Verbeek), a la Millor Opera Primera i els guardons de la crítica i del Jurat Jove. El llargmetratge d’Urszula Antoniak es va alçar també amb el Giraldillo de Plata a la Millor Pel·lícula en l’última edició del Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Aquest film petit i allunyat del cinema comercial més habitual té el seu major reclam en la presència de Stephen Rea, actor al que molts coneixem per pel·lícules com “Joc de llàgrimes” o “Entrevista amb el vampir“.

Nothing Personal” té poc a veure amb el cinema que omple sales i rebenta taquilles. És un film amb totes les característiques pròpies dels films que visiten un festival rere l’altre. Combina plans llargs, paisatges preciosistes amb plans curts, quasi al detall però que tenen la mateixa bellesa que els anteriors. Un film amb molt poc diàleg que evoluciona de manera confusa i misteriosa en els moments inicials amb una protagonista de la que no sabem pràcticament res i que acaba encara de manera més confosa i desconcertant. Amb tot l’encontre d’aquesta parella tant diferent però tant igual, les seves justes però delicioses converses és el que dota de més encant al film, que no tenim altre remei que qualificar-lo de manera tòpica com “una història romàntica atípica” però en conjunt captivant.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies