La Guerra Civil és imminent, i a València, ciutat bastió d’una República a punt d’esclatar a trossos, se succeïxen una sèrie de crims que tenen senyals en comú. La coincidència amb un congrés secret de la Internacional Comunista fa pensar en un possible mòbil polític. Però, es tracta realment d’una conspiració o estem davant un cas de sadisme, en el ja enrarit ambient de 1936? “El hombre de arena” ens acosta a una trama on res és el que sembla. La novel·la va rebre el Premi Ciutat de València de Narrativa en 2008.
“Si ves a un hombre alto, atlético, de pelo y bigote moreno, de elegante compostura y posiblemente bien vestido, en ningún caso te dirijas a él, ni le preguntes nada. (…) Ni siquiera le sigas. Si le ves, corre deprisa al otro lado del río y ven a buscarme. Es el Hombre de Arena”..
Des de les primeres pàgines, l’enigma està servit. Luis Gonzaga, mosso del mercat i esporàdic repartidor de propaganda anarquista, explica davant d’un tribunal de Jesuites i tres anys després dels fets, el cas que investiga al costat de l’inspector Telesforo Gautín.
Dos crims que apunten a una motivació política: la primera dona assassinada és membre del PCE i el seu acompanyant, també mort, formava part d’una missió del Komitern. València és, en aquests moments, la capital d’una internacional comunista orquestrada des de la URSS per Stalin. Per altra banda els cadàvers de dones salvatgement mutilades se succeïxen, i tots apareixen embolicats en catifes i amb els ulls seccionats. Tenen relació tots d’aquests crims?
Un relat que combina tres nivells de narració. Les declaracions del jove Gonzaga per una banda, els fragments de diaris i notes del detectiu protagonista per l’altra i, per últim, els comentaris dels membres del tribunal que escolten el relat.
“El hombre de arena” és una novel·la que combina gèneres amb gran naturalitat. El resultat és una mescla poc habitual: una trama d’intriga policial situada en un ambient de novel·la negra i en una època convulsa de la història d’Espanya molt poc utilitzada en el gènere. La novel·la també té tocs de fulletó i picaresca animats per un punt d’ironia que fa somriure i amb prou intensitat narrativa com perquè el lector quedi atrapat des del principi.. La documentació ens fa viatjar a la València de l’any 1936, retratant el moment històric de manera atractiva. La prosa utilitzada és rica, d’aquell castellà que ja no és habitual -però que per sort no es fa difícil de llegir- i que ens recorda als grans autors de la nostra narrativa, a qui segurament l’autor ha volgut retre homenatge.
Si sou amants de les intrigues policials i voleu llegir-ne una diferent al que és habitual, no poden deixar de recomanar-vos “El hombre de arena”. I sobretot no us preocupeu no té a veure amb el Lazarillo o el Quijote que ens obligaven a llegir a l’escola i que, per molts, es va convertir en una tortura.
Editorial: Alrevés
ISBN: 978-84-937728-7-1
Pàgines: 160 pàgs.
Preu: 17 €
Aquilino Cayuela neix a Totana, Murcia, en 1967. És llicenciat en Filosofia i Teologia, i actualment treballa com professor de Filosofia Moral i Política en la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, on és Vicedegà de la Facultat de Dret, Empresa i Ciències Polítiques i director del Departament de Ciència Política, Ètica i Sociologia.
Ha publicat nombrosos assajos filosòfics, entre els quals destaquen ¿Providencia o Destino? (Erasmus, Barcelona, 2008) i les obres coordinadesVulnerables. Pensar la fragilidad humana (Encuentro, Madrid, 2005), Argumentos Bioéticos (Marova, Madrid, 2006) i Path-Ética. Paradoja del humano existir (Marova, Madrid, 2007), pel qual va rebre a Madrid el Premi Nacional Ángel Herrera 2008 a la millor labor d'investigació en Humanitats. L'any 2008 va rebre el Premi Ciutat de València de Narrativa per El hombre de arena.
Envía una resposta