Una presa de pèl. O una aixecada de camisa. O il·lusionisme a l’estil del mestre Houdini. El mentalista Luis Pardo no se n’està, de dir-nos que el que som a punt de veure no és conseqüència de la màgia, la telepatia o el poder de contactar amb el més enllà, sinó de l’observació i la pràctica.

Així ho han fet el gruix d’aquelles persones que s’han atribuït l’etiqueta de mèdium, explica i, tot seguit, ens delecta amb un truc. Quatre persones a l’atzar fan un dibuix, li lliuren i ell els encerta un a un, fixant-se, diu, en el llenguatge no verbal de cadascun d’ells.

Lliurar-se d’una camisa de forces –probablement dislocant-se una esptalla i recol·locant-la després–, jugar amb la ruleta russa –un exemple d’il·lusionisme per part seva i de molta sang freda per l’home del públic que dispara somrient– o de trobar una extranya coincidència amb el contingut de la capsa suspesa damunt de l’escenari, aquests són alguns dels trucs amb què Pardo aconsegueix deixar-nos de pedra, tot i que molts juguen a entreveure-li el llautó.

L’escenografia, onírica i daliniana; la seva actitud i capacitat d’interaccionar amb el públic, correcta, i l’espectacle notable, ja que tot el pes recau sobre una sola persona i aconsegueix mantenir la tensió de l’espectador fins al final. Tot i així, no sembla que s’hagi trencat les banyes per reinventar el gènere de l’il·lusionisme amb escapisme, ni aporta res de nou, res destacable, que no hàgim vist abans, a l’escena catalana.


Es pot veure a: Club Capitol

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies