Julie és una dona normal. Té els seus problemes, està al mig d’un complicat procés de divorci, la seva germana està ingressada en un psiquiàtric, però en general la seva existència no és gens especial. Això canvia un dia que està prenent fotos en un parc natural. En el cel, a quilòmetres de distància, l’Institut de Desenvolupament Nuclear Heitzner (Henri) està provant una nova classe d’arma quan, com a conseqüència d’un accident, es produeix una explosió i milers de pedaços d’una substància estranya cauen sobre Julie i el seu cotxe.

A partir d’aquí la vida de Julie canviarà totalment. Els petits pedaços quedaran adherits a la seva pell i li donaran unes habilitats que ella no controla. Es veurà perseguida per les autoritats i per la gent de l’Institut que ha creat aquesta substància. I rebrà l’ajuda d’un ranger que tracta de saber el que ha passat amb la seva núvia que treballava per Heitzner, precisament desenvolupant la substància que cobreix el cos de Julie. El que no esperen és que hi hagi una altra persona que hagi patit les conseqüències de l’explosió, que sigui capaç de controlar les noves habilitats molt millor que Julie i que està decidit a trobar-la.

Aquests són els ingredients principals d’Echo, la nova obra de Terry Moore: misteri, acció i una gran caracterització de personatges. I en certa manera, són els ingredients principals de totes les creacions de l’autor. La seva obra anterior, l’excel·lent ‘Strangers in Paradise’, tot i tenir un tema completament diferent i estar molt allunyada de la ciència-ficció també tenia les seves dosis de misteri i acció i per suposat uns personatges definits al mil·límetre.

Els protagonistes principals d’Echo són Julie, una dona que viu en una constant neurosi envoltada per problemes, que de cop es troba coberta per una segona pell que li dóna poders i veu com la persegueixen l’exèrcit, el personal d’una companyia molt poderosa i un estrany rodamón que té els seus mateixos poders. Dillon, el ranger que l’ajudarà a fugir, tracta de saber que ha passat amb la seva núvia, sense imaginar que les respostes estan al cap de Julie, que començarà a sentir veus desconegudes. I per últim, Ivy, contractada per l’Institut de Desenvolupament Nuclear, és una investigadora excel·lent i implacable, que a poc a poc començarà a desenvolupar simpaties pels dos fugitius. Els personatges són l’ànima d’Echo; estan perfectament definits, tenen una veu pròpia i evolucionen coherentment al llarg del primer volum de l’obra. Les relacions entre ells també van canviant a mesura que l’acció es va presentant i posicions que al principi semblaven molt clares es van transformant i van deixant desconcertat al lector. Cada capítol acaba amb un cliffhanger que et deixa sense alè i amb ganes de més i l’acció avança ràpidament atrapant als personatges i al lector a la vegada.

Terry Moore és un excel·lent autor de còmic i un excel·lent dibuixant. Sap com estructurar una història i anar desenvolupant-la per tal que el lector quedi totalment enganxat. Introdueix els personatges en escenes curtes però definitives fent servir els diàlegs per demostrar el fons dels protagonistes (els problemes que envolten a Julie, la preocupació per l’entorn que té Dillon, l’empatia de Ivy per tot el que l’envolta). A partir d’aquí ells són el motor de la història i el que realment interessa a Moore; inevitablement la trama d’acció i el vestit-arma són temes principals de la història però ho són per com afecten els protagonistes i per com fan evolucionar les seves relacions, prioritats i moviments. El vestit-arma no és un macguffin però sí funciona com a catalitzador del que realment l’interessa a Terry Moore: l’evolució dels seus personatges. Totes les escenes són importants per l’acció, en totes hi ha detalls necessaris per comprendre el que està passant o el que passarà en un moment futur; l’autor no deixa cap moment sense planificar i això és un dels grans mèrits de la sèrie. D’altra banda, Terry Moore és un gran dibuixant, amb una línea clara i definida; és capaç de crear dones i homes d’una gran bellesa i a la vegada dibuixar escenaris i moments d’acció amb la mateixa força. El còmic és en blanc i negre i això permet encara més meravellar-se amb cada una de les pàgines que surten del llapis de Terry Moore. Una raó més per córrer a la llibreria a comprar aquest volum d'”Echo“.

Echo és una obra plena de misteri i d’acció, que es va obrint al lector a poc a poc, que et deixa amb ganes de més i que és perfectament adient per públic masculí i femení. És una sèrie oberta als Estats Units i aquí Norma Editorial ha publicat el primer volum amb més de 200 pàgines i esperem que publiqui ben aviat noves entregues. En quant a l’edició espanyola, podem dir que és molt correcte, sense errades, amb bona reproducció i una bona relació qualitat-preu. L’únic que es podria dir és que podien haver inclòs algun article per contextualitzar l’obra i presentar l’autor (i recomanar la seva obra anterior, “Strangers in Paradise“). Però això és un defecte molt menor per un volum que hauria d’estar a casa vostra si us agraden les històries protagonitzades per grans personatges.


Editorial: Norma Editorial
Pàgines: 226
Preu: 16 €
Guió: Terry Moore

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies