Tres anys després de la publicació del seu últim disc i cinc després del suïcidi del bateria, Paul Hester, Crowded House tornen a Barcelona. Ho fan per a presentar el seu nou disc (Intriguer, 2010) que curiosament, no hem pogut sentir encara. Tot just avui estava disponible per primera vegada a l’Spotify.

La raó és que la publicació de l’àlbum, prevista pel març-abril, s’ha retardat fins ara pel canvi de discogràfica de la banda. Això va fer que moltes de les cançons que hem sentit avui a la sala Razzmatazz2, fossin totalment desconegudes pel públic, a excepció del single “Saturday Sun” que es podia sentir al myspace del grup. Per a Neil Finn, compositor, cantant i alma màter dels Crowded House, això els permet rebre en directe les sensacions que les noves cançons provoquen en els seus seguidors. Per a Finn aquest nou disc és tot un repte, ja que fa tres anys va intentar, juntament amb el seu germà Tim Finn, reflotar la seva antiga i primera banda, Split Enz (ara sota el nom de Finn Bros.), dissolta feia més de 22 anys i on tots dos es van formar com a músics,però la idea no va tenir gaire èxit. Així que, a banda de la seva carrera també en solitari, aquest nou disc representa segons paraules de Finn, un canvi radical en la direcció de Crowded House, amb temes diferents i més “psicodèlics”. Matt Sherrod, el nou bateria de la formació australiano-neozelandesa el va definir com més “fosc”.

El concert ha començat a les 21:30 puntualment. I no podia començar millor, a la primera s’han deixar anar amb un dels seus hits més infal•libles, “I Feel Possesed”. Una escenografia sòbria però efectista, amb un Neil Finn que conserva la seva veu en pleníssima forma. A partir d’aquí, la banda ha anat alternant èxits de tota la vida amb cançons noves. Una alternança que ha evidenciat els alts i baixos del repertori: el públic es mostrava totalment entregat als temes de sempre mentre que mostrava una certa indiferència en els temes més nous, segurament pel fet que la mitjana d’edat de l’audiència era força alta.

Sorprenentment, Neil Finn ha estat molt més proper que en altres concerts que hem vist de la banda: comunicatiu, jugant amb el públic amb els clàssics càntics corejats i fent bromes amb els companys de la banda (demanant cerveses als responsables de la sala, fins i tot…). Una banda que es veu reforçada amb el nou bateria Matt Sherrod, molt bon instrumentista però potser una mica exhibicionista, però que ofereix un contrapunt rítmic que la banda no tenia abans.

I ha arribat el final… I quin final! Després de dues hores de concert, els bisos. Que no han decebut. Un final emocionant que ha acabat amb tres dels temes més populars de la banda: “Four Season In One Day”, “Weather With You” i “It’s Only Natural”.

En resum, un concert que els fans de tota la vida han disfrutat amb intensitat. L’únic que no ha acabat de funcionar són els finals dels temes allargats innecessàriament, però sembla que el Sr. Finn tenia ganes d’experimentar. Ell i el seu bigoti estrafolari. No passa res, li ho perdonem per aquesta vegada…



Setlist: 1. I feel possessed
2. Saturday Sun
3. Private Universe
4. Fall At Your Feet
5. Don't Stop Now
6. Amsterdam
7. Either Side of the World
8. World Where you Live
9. Whispers and Moans
10. Archer's Arrows
11. Pour le Monde
12. Isolation
13. When you come
14. Don't dream it's over
15. Distant sun
16. Something so strong

Bisos:
17. Nails in my feet
18. Chocolate cake
19. Four seasons in one day
20. She called up
21. Even if
22. Weather with you
23. It's only natural

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies