Ja fa gairebé 20 anys des de que Neil Gaiman desempolses al “Sandman” de Simon i Kirby per rescatar-lo del catàleg d’herois sense èxit que descansaven en els prestatges de la DC, per convertir-lo en un “Sandman” d’allò més personal i en un còmic considerat per molts com la gran obra del còmic.

Ara, Planeta DeAgostini publica en una edició molt especial els dos primers arcs argumentals de la sèrie, per a sort dels que encara no coneixien a Sandman i per alegria d’aquells que ja han tingut el plaer d’endinsar-se en el fantàstic món oníric de Gaiman.

Pel primer grup d’afortunats (els qui encara no coneixeu què o qui és Sandman) un petit resum de com comença la sèrie: L’any 1916 un mag anglès intenta capturar la Mort. Però l’encanteri surt malament i el mag acaba atrapant al germà petit de Mort, Somni (o, tal i com es refereix a ell el títol de la sèrie, Sandman). Sandman és un dels Eterns, un ser immortal creat per l’Univers per encarnar i protegir el Regne del Somnis. Poc després de la captura de Sandman, per tot el món la gent comença a caure malalta amb una dolença a la que els metges acaben denominant com “la malaltia del somni”. Quan Sandman aconsegueixi alliberar-se del seu captiveri, després de 72 anys, haurà de posar en ordre el seu Regne, descontrolat durant la seva absència. Abans, però, haurà de trobar i recuperar les eines que li van ser robades el dia del seu tancament.

Sota l’aparent senzillesa d’aquest fil argumental, trobem un guió adult, complex i molt ben entramat, amb uns personatges ben definits reforçats per un món tan imaginari com a sòlid. Un nou món que sorprèn, a l’alçada de les terres mitjanes del Senyor del anells, del món de Fantasia de la Història Interminable, o inclús de tota la mitologia de l’antiga Grècia.

I com en tota expedició, el camí no és fàcil, sobretot per aquells no iniciats. Els primers kilòmetres ens preparen pel que està per arribar, i si arriba un moment en que podem sentir-nos perduts o desconcertats, l’experiència i la grandesa dels nous paratges que anem descobrint, ens anima a seguir endavant alhora que l’emoció augmenta amb cada passa donada.

Així a Sandman trobareu un primer arc argumental, Preludios y Nocturnos, que segueix una estructura narrativa bastant lineal i habitual en el món del còmic, sense riscos per tal de no perdre públic i amb la inclusió en la trama d’altres personatges de còmic coneguts com John Constantine o alguns membres de la Liga de la Justícia. Però a mesura que avancem trobem números realment sorprenents, que apunten maneres, com és el cas del nº6, anomenat 24 horas, una mini-història d’autèntica bogeria. Un número en el que per primer cop ens trobem amb els dibuixos de Mike Dringenberg substituint a Sam Kieth, tot un encert.

Però és realment en el darrer número d’aquest primer arc, a El sonido de sus alas (nº8), que Neil Gaiman comença a mostrar quin peu calça. El capítol en qüestió, es desprèn de l’acció característica de números anteriors per centrar-se en una conversa entre el Somni i la Mort. Un capítol arriscat però que funciona a la perfecció i dona el tret de sortida a un nou Gaiman decidit a liderar el seu públic en comptes d’anar-li al darrere.

Ja en el segon arcs, La casa de muñecas, descobrim que The Sandman no és un còmic convencional. El seu guió és una autèntica referència per a qualsevol guionista, sigui quin sigui el seu mitjà. La meticulositat dels seus detalls, de vegades inadvertits, demostra el treball que hi ha al darrera i fa de The Sandman una experiència que ve de gust tornar a repetir. El joc amb la no linealitat ens porta de sobte a l’Àfrica de fa 10.000 anys a Historias en la arena, o ens fan saltar de segle en segle a Hombres de fortuna. A sobre Gaiman va més enllà i fa servir el format com a element comunicatiu, així en ocasions ens obliga a girar el llibre per connectar amb la perspectiva mental dels protagonistes.

Entre els temes tractats en aquest segon arc, destaca el dels col·leccionistes, on humor i terror es barregen en una crítica àcida als fanàtics del còmic. Els que sigueu fanàtics no només us riureu amb el nº Coleccionistas, sinó que descobrireu al llarg de la compilació multitud de petites referències a d’altres còmics (estils, personatges, temes,…). Sorprenent resulta també la representació, en només un parell de planes, del conte ‘original’ de la caputxeta vermella.

Tot un grapat de sorpreses que és complementen en aquest volum amb una sèrie d’extres molt interessants, com els complets resums que ajuden a compilar mentalment tot els números, les interessantíssimes entrevistes detallades amb Gaiman sobre la seva obra, els epílegs que Gaiman va escriure per les edicions originals, o l’esborrany i esbossos que van obrir les portes a Gaiman al Regne dels Somnis. Tot un al·licient per aquells que ja tenen els Sadman originals per fer-se amb aquesta nova edició enquadernada com si es tractes d’un volum d’aquelles enciclopèdies de cuiro amb tanta presència.


Editorial: Planeta Agostini
Pàgines: 496
Preu: 30 €
Guió: Neil Gaiman
Dibuix: Mike Dringenberg, Sam Kieth

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies