Jim Beaver

Després de saludar amb un efusiu “Bon dia“, Jim Beaver s’ha tret la caçadora per deixar veure una samarreta on es podia llegir en català: “Bobby Singer persegueix dimonis, bonica noia espanyola. [No necessariament dimonis]“.

L’actor ha sorprès gratament als que no coneixien la seva trajectòria, amb un gran bagatge com a actor, com a escriptor, aficionat a la història i dominador del japonès a més d’atrevir-se a xapurrejar una mica de castellà i francès. Per ell era la primera visita a Espanya i ha aprofitat aquesta gira de convencions per diversos països d’Europa per compaginar el viatge amb visites a llocs històrics de la Segona Guerra Mundial, un tema que l’apassiona.

A la sisena temporada ha hagut de rodar gran part de les seves aparicions en cadira de rodes, un fet que reconeix que “em va suposar problemes per controlar els desplaçaments o per col.locar-me a les meves marques. Una experiència com aquesta, et dóna una gran comprensió del què suposa per la gent que viu així tot el dia. En aquest sentit ha estat interessant, però m’alegro que s’hagi acabat i en Bobby pugui tornar a caminar perquè això significa que podrà tornar a participar més de l’acció.

Sobre el seu gran domini de llengües ens explica que va començar a aprendre japonès perquè és un gran fan del cinema nipó i estudiar l’idioma era la manera de poder veure pel.lícules japoneses que no es doblaven a l’anglès. El francès en canvi, reconeix que és el que més li va costar.

Dels seus treballs anteriors es queda sense dubtar amb ‘Deadwood‘, en la que va participar en les tres temporades i que descriu com “la producció més diferent i interessant en què he treballat. L’arc dramàtic del meu personatge és el més interessant de tots els que he fet.

I precisament un arc dramàtic és el què es pensava que no tindria temps de desenvolupar després participar per primer cop a ‘Supernatural‘. Però contra pronòstic “quan acabaven d’introduir el personatge de Bobby a la sèrie, em van felicitar perquè era dels primers convidats que no mataven i per sort de mica en mica el personatge va anar evolucionant fins a convertir-se en aquesta figura paterna pels nois, gràcies també en part a la marxa del personatge de Jeffrey Dean Morgan (John Winchester).

De pas també ha reivindicat el seu dret a lligar una mica a la sèrie, queixant-se de que només siguin els joves germans el que estan amb noies mentre ell s’ha de resignar a matar la seva dona.

Però ja sigui com a Bobby Singer o en qualsevol paper que tingui en un futur, Jim Beaver té clar que l’apassiona el seu ofici: “Ser actor em satisfà més que cap altra cosa que hagi fet i no m’imagino fent res més. És molt divertit i em fa molt feliç, fins i tot els dies que em toca interpretar un moment dramàtic. M’agradaria viure fins als 105 anys i caure fulminat en un escenari, perquè això és el què gaudeixo fent.

Samantha Ferris

Per l’actriu Samantha Ferris, Ellen a la sèrie, aquesta també és la seva primera visita a Espanya. I encara que el seu personatge ja va tenir un tràgic final en la cinquena temporada, no dubta a apuntar-se a viatjar per tot el món i participar a les convencions on té l’oportunitat de conèixer els fans en persona. Virtualment ja manté també contacte amb ells a través de Twitter tot l’asiduament que pot.

Amb unes quantes convencions a les esquenes, admet que les de les sèries de ciencia-ficció tenen alguna cosa especial: “Per algun motiu, els fans de la ciència-ficció participen molt més en aquest tipus de convencions que els de qualsevol altre gènere. Si es fes un event per, per exemple, ‘Anatomia de Grey’ no crec que fos el mateix. Tot i que se la mira molta gent i un pot pensar que un personatge és guapo o l’altra es graciosa, no arriben al grau d’implicació d’un fan de la ciència-ficció. Els fans sci-fi s’impliquen molt més amb els personatges i connecten amb les històries molt més. I de fet a mi els fans que se m’han apropat pel carrer és perquè m’han vist en alguna sèrie del gènere com ‘Supernatural’, ‘V‘ o ‘Los 4400‘.”

Dels fans de la ciència ficció també en destaca la intel.ligència i la creativitat, tot i que admet que a vegades aquesta és tant desbordant que l’ha descolocat: “Vaig llegir algunes fanfictions i la majoria són extremadament creatives, i després n’hi ha d’altres francament extranyes com la que s’inventava una relació romàntica entre l’Ellen i el Dean amb tot luxe de detalls. Tot i que no m’importaria gens rodar-la.

Ella per la seva banda es confessa poc creativa, “no sé cantar, ni dibuixar i amb prou feines m’aclareixo amb l’ordinador, però per sort tinc una bona veu i un cos com cal.” És aquesta veu portentosa la que li va obrir les portes de la ràdio, on encara treballa de tant en quant. Pel què fa a la televisió i el cinema, admet que l’ha marcat molt el seu caràcter personal: “em considero una dona forta i sovint em donen papers de dona dura, sargents, agents del FBI, caps de cirurgia,… però a mi també m’agradaria poder rodar un paper amb molta càrrega emocional, molt dramàtic i en el que em pogués deixar anar plorant.” A ‘Supernatural‘ li ha agradat poder tocar una mica aquesta faceta en la seva relació amb els nois Winchester i la seva filla Jo, tot i que s’ha quedat amb ganes de més.

Precisament sobre la última escena del seu personatge i el de Jo ens explica fins a quin punt va ser emotiva: “La Alona es concentrava pel moment aillant-se escoltant música amb l’iPod i jo simplement procuro no donar-li massa voltes, em poso el vestuari i el maquillatge i de seguida estic dins del personatge. Però aquella escena en concret va resultar molt emotiva i a més coincidia amb el meu últim dia al set, en què m’estava acomiadant de tot l’equip. A més després vaig rebre un munt de missatges de gent que m’escribia dient fins a quin punt els havia afectat i com s’havien sentit impulsats a trucar les seves mares o filles després de veure-la. Així que en aquest sentit, va ser una escena molt emocional a un nivell molt personal.

Ara que l’Ellen ja ha desaparegut de la sèrie, si ha de canviar-se per un altre personatge, li agradaria ser qualsevol de les noies que lliguen amb els germans Winchester, bromeja. Però pensant-ho millor: “M’encantaria representar algún ésser sobrenatural, sobretot Lucifer, així que em canviaria pel Mark Pellegrino.

Samantha Ferris també ens ha ofert un consell per qui es vulgui dedicar a la interpretació: “La feina d’actor és més dura del què mai havia pensat. I qui si vulgui dedicar hauria de tenir algun altre tipus de formació perquè en aquest ofici és molt difícil tenir feina i que et vagi bé. Jo he tingut sort i un caràcter que m’ha ajudat, però hi ha molt gent que no ho aconsegueix. Fins i tot quan treballes no saps si després aconseguiràs un altre paper i això pot resultar molt frustrant i arribar al punt de fer-te dubtar de tú mateix.



SAMANTHA FERRIS
Nascuda a North Vancouver (Canadà) el 2 de Novembre de 1968.

Filmografia destacada:
'V' (2010)
'Supernatural' (2006-2009)
'Los 4400' (2005-2006)
'Over her dead body' (2008)
'The Evidence' (2006)
'Personal Effects' (2005)
'La hora de la araña' (2001)
'Stargate SG-1' (1999)

També presta la veu en programes i anuncis de ràdio.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies