Sexo en Nueva York 2
2.5Valoració

Fa dos anys, la primera adaptació a la gran pantalla de les aventures de Carrie Bradshaw i les seves amigues havia de ser el vehicle per satisfer el gran número de fans que s’havien quedat una mica orfes amb la fi de la sèrie. I en aquest sentit el film va fallar. Ara, dos anys després l’equip de “Sexo en NY” s’endinsa encara més en aquest camí fallit i torna a decebre fins i tot molt més. Obvieu el nom que surt al cartell, això ja no és ‘Sexo en NY’.

La ficció televisiva que van concebre Candace Bushnell i Darren Star era tot un tractat sobre les relacions amoroses i sexuals de les dones modernes, sí en un entorn de luxe poc mundà, però carregat de reflexions, mordacitat i reivindicacions interessants. Però després de veure les pel.lícules derivades de la sèrie, especialment aquesta segona, sembla mentida que sigui exactament aquell mateix equip que va concebre la sèrie el què ha oblidat completament el què tenia de bo el seu producte.

Ara ens trobem a una Carrie casada que després de dos anys de matrimoni sent que la flama de la passió s’apaga perquè el seu marit no vol sortir de festa per les nits. Una Charlotte que té dues nenes i tot i que una d’elles no para de plorar, enlloc de portar-la al pediatra ella es preocupa de si la mainadera no porta roba interior. Una Miranda que se sent maltractada pel nou soci del bufet d’advocats on treballa però a qui es veu incapaç de parar els peus. I una Samantha que afronta la menopausa empassant-se cada dia decenes de pastilles. Per fer front a tant “estrés” les quatre agafen les maletes i se’n van cap a Abu Dhabi a passar uns dies rodejades de luxe.

Així, tant el canvi de la situació vital en què es troben les noies com el fet d’abandonar la seva ciutat, desnaturalitza completament els dos ingredients principals que servien de base a la sèrie. Per una banda, els guionistes intenten plantejar una sèrie de dilemes per donar profunditat a la trama, però que de tant absurds l’únic que aconsegueixen és que tinguis ganes d’abofetejar les protagonistes per fer-les reaccionar. ‘Sexo en NY’ sempre ha tingut en la moda i la vida luxosa un dels seus elements principals, però quan això es transforma en diàlegs ridículs o situacions esperpèntiques del tipus “Ai que m’he posat talons d’agulla per anar d’excursió al desert. No et preocupis que he portat uns modelets de Dior més adients per la ocasió“, l’efecte reflex és que a la mitja hora de l’etern metratge del film, un ja està mirant el rellotge i localitzant la sortida de la sala. I és que, sobretot en els temps que corren, veure quins són els suposats grans problemes que els guionistes han triat per fer afrontar a aquestes en altra hora heroines de la feminitat, fa que no despertin absolutament cap empatia si no tot el contrari.

I per acabar-ho d’arreglar, el treure a Carrie, Miranda, Charlotte i Samantha de Nova York per portar-les a Abu Dhabi serveix per plantejar tot un reguitzell de tòpics i plantejaments molt mal portats sobre l’Islam que francament, semblen haver estat escrits simplement per generar un conflicte inter-religiós donant a entendre que els que no suporten l’estil i les maneres d’aquestes fabuloses neoiorquines són només els extremistes radicals que intenten eliminar tota feminitat de les dones del seu pais.

Doncs no. Felicitats, equip de ‘Sexo en NY2’, perquè en dues pel.lícules han aconseguit que jo també acabi odiant uns personatges que m’havien interessat al llarg de 6 temporades televisives.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies