Vertigo Voices: 100% – La Finestra Digital

Tres històries d’amor a Nova York en un futur proper són els elements principals que presenta Paul Pope a “100%”. Les històries són independents però estan tangencialment relacionades gràcies a que diferents personatges es coneixen entre ells i que molts d’ells es mouen per un conegut club nocturn de la ciutat, el Catshack.

Sis són els personatges principals de la història que veuran com les seves vides es creuen: Strel, mare soltera i cap de les ballarines del Catshack; Kimberly, amiga de Strel i cambrera del local; Daisy, una nova ballarina que es trobarà amb en John, un noi que treballa netejant al mateix Catshack; Haitous, pare del nen de Strel i boxador en el tram final de la seva carrera; per últim, Eloy, cosí de Strel, artista i conserge, que li agrada la Kimberly. Amb aquests sis personatges Paul Pope construeix tres històries d’amor de diferent natura i retrata la societat i el temps en els que els fa viure.

El fil que relaciona a tots els protagonistes està poc elaborat però la intenció de l’autor és centrar-se en les petites històries d’amor i construir la resta com una excusa on situar-los a tots. Originalment, Pope volia fer una antologia d’històries breus ambientades en una Nova York futura però el seu editor li va demanar que fes una història llarga amb plantejament, nus i desenllaç que després pogués ser recopilada. L’autor, llavors, va decidir seguir la seva idea original i trobar una ambientació comuna que relacionés als personatges però que li permetés narrar les breus històries d’amor que ell volia. És evident que Pope està interessat principalment en els seus personatges, en els seus desitjos i en el trobaran amb aquestes noves relacions i narrativament ho deixa clar centrant la major part de l’obra a ells i deixar per un segon pla l’ambientació general i la història que els vincula.

L’estil de Pope és energètic i elegant, lleugerament brut i amb un excel·lent control de blanc i negre. Els personatges es plasmen de forma que són fàcils de reconèixer, fet important en una història al seu servei i els escenaris tot i que de vegades puguin ser una mica confusos donen l’ambientació perfecta per a les històries. El pols de Pope com a dibuixant es demostra tant en les escenes tranquil·les que presenten als personatges parlant com als combats de boxa o als moviments de les ballarines al Catshack. Pope és versàtil i totes les situacions es veuen reforçades pel seu control del dibuix i de la posada en escena.

“100%” és un prodigi des del punt de vista de la narració. Paul Pope és perfectament conscient de la complexitat de la història que està posant en marxa i facilita l’entrada dels lectors. Inicialment les capítols són més llargs, estan centrats en un o dos personatges, amb la intenció de presentar-los, i les transicions estan ben definides.. A mesura que l’obra avança els capítols són més curts i contenen diverses històries amb transicions poc definides o narrades en paral·lel. El lector ja coneix als personatges, sap on es troben i Pope no té cap problema en complicar la narració en benefici de la seva història. Però en cap moment el lector es perd, gràcies a la gran capacitat de l’autor com a dibuixant, amb molts recursos per diferenciar els personatges i els ambients on es mouen.

En resum, “100%” és un còmic excel·lent amb històries intenses però properes, amb un dibuix i una narració excepcionals i que tracta de fons temes variats com la violència o l’art. L’edició de Planeta deAgostini és correcta sense errades que s’hagin de mencionar i amb una bona relació qualitat-preu.