S’apropa l’estiu i això significa que els blockbusters de la temporada han d’anar aterrant a la cartellera. L’últim porta nom de videojoc. Però afortunadament no estem davant d’una de les abominables adaptacions de Uwe Boll, sino d’un film amb el segell de Jerry Bruckheimer. I aixó comporta per associació automàtica, cinema d’acció ben facturat.
El videojoc que dóna nom a la película ja havia anat evolucionant amb el temps, des d’un original amb poc argument fins a una nova trilogia més ben argumentada i que de fet ja tenia un toc bastant cinemàtic. I això ha estat l’excusa perfecta perquè Bruckheimer i Disney (que recordem que van saber crear una saga com ‘Piratas del Caribe’ partint només d’una atracció de parc temàtic), reuneixin esforços de nou per realitzar una altra mostra de cinema d’aventures. Cinema d’aventures que combina tecnologia i efectes moderns amb els ingredients clàssics del gènere.
Dastan és un jove orfe que després d’un incident al mercat és acollit pel rei persa i criat a palau com un membre més de la familia reial. Anys més tard combat al costat dels seus germans dirigint un grup d’homes de l’exèrcit persa en l’assalt a la ciutat sagrada d’Almut. Tot i qüestionar-se la legimitat d’aquest atac, Dastan aconsegueix la victoria i es converteix en tot un heroi. Però poc després serà falsament acusat de la mort del seu pare i haurà de fugir acompanyat de la princesa Tamina, la guardiana d’una daga amb el poder màgic de fer retrocedir en el temps al seu poseïdor.
Entre l’equip del film es compta amn Jordan Mechner el creador del joc, qui ha procurat que l’esperit de la seva creació es traslladés a la gran pantalla. Però tot i així, el film té entitat pròpia de manera que no cal en absolut conèixer el videojoc per seguir la pel.lícula. El que sí s’aprofita és l’habilitat sobrenatural del protagonista per escalar parets i saltar pels terrats. I amb això ja n’hi ha prou per generar uns quants moments d’acció trepidant.
‘Prince of Persia‘ és una cinta d’aventures clàssica, amb acció, traicions, la búsqueda d’un objecte màgic i una parella que comença odiant-se i acaba enamorant-se després de múltiples enfrontaments verbals. Vaja, els ingredients habituals que correctament portats donen lloc a un film en la línea de ‘Piratas del Caribe‘ o ‘La Momia’. Aquesta no és la més original ni ocurrent de la llista, però resulta una d’aventures amb la que passar una estona força entretinguda sense ser massa primmirats amb algún anacronisme, algunes decisions de muntatge o com es nota quan el protagonista està doblat a les escenes d’acció.
Un protagonista que és l’altre hora introspectiu i atormentat Jake Gyllenhaal que fa un canvi radical de registre i després d’armar-se amb uns bíceps de ferro i uns abdominals a prova de bombes, encarna al protagonista, el príncep Dastan. Personalment no m’acaba de quadrar com a heroi d’acció, i menys fent de príncep persa, però la seva actuació queda almenys correcta en el to del film. I en qualsevol cas té el recolzament de dos veterans de pes com Alfred Molina, un divertit empresari que organitza apostes amb carreres d’estruços, i Ben Kingsley l’ambiciós germà del rei de Persia. La part de fèmina amb caràcter la posa la britànica Gemma Arterton, que té la oportunitat de lluirse una mica més que a ‘Furia de Titanes’.
Si ja heu esgotat “Iron Man 2” i teniu ganes d’un altre film d’acció sense necessitat del molest apendix “3D” (prenguin nota responsables de la inefable ‘Furia de Titanes’) un viatge d’aventures a Persia pot ser una bona manera de passar una calurosa tarda armats de bol de crispetes o bossa de gominoles.
Envía una resposta