Si un dia vas entrar en una escotilla i et vas convertir en fan de “Perdidos”, si “House” és la teva droga diària, si el teu treball s’assembla a un capítol de “The Office” i de vegades t’agradaria impartir justícia com “Dexter”, si tu també et vas enamorar d’un Mr. Big o et sents confús com Tony Soprano, si quan arriben les eleccions votes a Bartlet, si els teus sopars familiars s’assemblen massa als de la família Fisher, si t’agradaria trobar al Dr. Massís … Si en el teu interior conviuen un Mulder i una Scully, si beus més cafè que Lorelai Gilmore i vas mossegar la poma de Wisteria Lane, si el teu guru personal es diu George Costanza, si formés part de la companyia Easy, si estàs convençut que en el fons de tot el que ens envolta és una trampa dels Cylon però confies en què el món es salvarà en l’últim minut gràcies a Jack Bauer … ¡Aquest és el teu llibre!.
“Las series que no me dejan dormir” és un llibre on descobrir noves maneres de passar la nit en vetlla, on somriure amb la ironia camuflada entre les seves pàgines i l’apropament a molts records dolços d’aquelles sèries potser oblidades.
És un llibre que convida a ser llegit de la pàgina 1 en endavant o de manera aleatòria i triant la sèrie per on començar, ja que de cada sèrie trobem una referència a una d’altre que també ens pot agradar. També és d’agrair les explicacions que es donen sobre termes com Spoiler o Cliffhanger, com la llista que ens facilita sobre les 10 cançons que no poden faltar en els ipods dels serieadictes, o fins i tot una part rosa de qui s’ha liat amb qui dins i fora de la pantalla.
Cada sèrie té unes dues pàgines on l’autor es recrea sense donar cap temut “spoiler” a no ser que sigui absolutament necessari. Es clar que hi ha sèries com “House” o “Perdidos” que guanyen en pàgines degut a la complexitat de trama i entusiasme per par de l’autor.
És un llibre on es retrata molt bé el terme “serieaddicte” encara que pel meu gust falten algunes sèries.
Però això és com tot, necessita més temporades i és impossible satisfer a tothom. De la mateixa manera que un cop hem vist un capítol, el repassem i comentem per descobrir-ne els “ous de pasqua”, aquest llibre dona tanta informació que necessita una rellegida.
I com tot ser humà i de la mateixa manera que hi han lapsus a grans pel•lícules, aquest llibre en fa un elogi en quant a lapsus o “ous de pasqua”, potser intencionats per “picar” als serieaddictes, com en sèries com “Firefly”, “Fringe” o “V”.
Se que s’acostuma a dir el pecat però no el pecador, us deixò amb l’intriga doncs tot i que us donaré una pista: a “Firefly” hi ballen els números, a “Fringe” les lletres i a “V” tenim un còctel de noms i cognoms.
En aquesta crítica vull agraïr a l’autor i serieaddicte número 1, el senyor Toni de la Torre la seva resposta al meu e-mail. Gràcies per ser tan proper amb una simple lectora.
Per fer-me sentir com un espectador de Seinfield, per plantejar idees com un NCSI, per donar una visió House de les sèries i per donar una lectura 24, aquest llibre es mereix un 8’5 i una recomanació a tothom per llegir-lo.
Editorial: Ara llibres
ISBN: 9788493722524
Pàgines: 272 Pàgs
Preu: 18 €
Toni de la Torre (Barcelona, 1981) és periodista i expert en sèries de televisió nord-americanes. Ha escrit llibres sobre: Perdidos, House, Friends i Heroes, tots ells en aquesta mateixa editorial, Ara Llibres.
Col·labora habitualment en el programa de ràdio “El món de RAC1”, la revista “TimeOut” i el diari “Avui”. També col·labora en la secció La Teletulia al programa “Arucitys” a 8tv.
Si voleu conèixer l’opinió del Toni de la Torre sobre algunes de les vostres sèries preferides podeu consultar: aquí o si preferiu aquí.
Envía una resposta