És l’any 1577 i Pic Saint Loup, un gran modista vingut a menys, rep una missió diplomàtica del rei Enrique III: confeccionar-li un vestit de cerimònia d’inigualable bellesa per a les noces concertades d’un dels seus nebots amb la filla d’un Gran d’Espanya. Així és com Saint Loup es posa en camí, rumb a aquesta Espanya catòlica integrista que persegueix sense treva a protestants, moros, jueus i homosexuals.

Juan Diego és el “negre” en aquesta producció espanyola i francesa. Ell és “Poveda“, un noble sevillà rígid i amb cara de males puces que amaga els seus secrets més íntims entre precs i fustigacions, a to a l’Espanya de la Santa Inquisició. El “rosa” és el modista gai Pic Saint Loup (Gérard Jugnot (“Los chicos del coro“), que també n’és director), a qui el rei de França ha encarregat confeccionar el vestit de boda de la filla de Poveda amb un nebot seu. La topada entre aquests móns de colors i vides contraposats portarà situacions de comèdia i una mica de drama.

Rosa y negro” és un film en el que l’espectador trobarà dues parts bastant diferenciades. La primera està dominada per la comèdia, amb situacions amb un humor exagerat, expressament excessiu com la ploma dels seus protagonistes i que deambula del gag més groller a la subtilitat més delicada. Aquesta part tant exagerada aconsegueix fer riure. Es nota un cert anacronisme amb certs aspectes, com la desfilada de moda inicial, però és un anacronisme buscat i per tant, acceptat.

Quan la trama condueixi a aquest grup dispar, poc discret i exagerat fins a la intransigent Espanya de la Inquisició, el film anirà evolucionant de mica en mica a rumbs molt més seriosos. El contrast dels dos móns provoca inicialment rialles, per acabar en un cert drama. En el rerefons “Rosa y negro” ens condueix per un discurs sobre la igualtat i la llibertat d’expressió, de religió, de races… Aquesta segona part del film denota una pèrdua de ritme important que refreda una mica l’espectador dels riures inicials.

En resum us podem dir que “Rosa y negro” és un film entretingut, esbojarrat en un primer moment, per acabar posant-se seriós i donant-nos petites lliçons sobre la llibertat i la igualtat en tots els aspectes de la vida.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies