Planeta DeAgostini edita en un sol volum, i en edició de luxe, “Los perdedores”, obra mestra del còmic conspiranoic amb subtext polític i planificació cinematogràfica, del que Hollywood ja és a punt d’estrenar la seva adaptació a la gran pantalla. Els seus autors, els britànics Andy Diggle i Jock, són els convidats- estrella d’aquesta edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona.

No és la primera vegada que els britànics sacsegen els fonaments del comic-book nord-americà (abans ja hi va haver el precedent de l’avui intocable Alan Moore, un dels responsables que el còmic de superherois entrés, d’una vegada per totes, en l’edat adulta); però, segurament mai abans ningú havia envestit amb tanta força contra l’oncle Sam, fins l’arribada d’aquests joves autors vinguts de la pèrfida Albió. El guionista Andy Diggle va ser, abans d’iniciar el seu periple nord-americà, editor de la llegendària revista britànica de còmics de ciència-ficció “2000AD” (que sens dubte, mereixeria, algun dia, una edició complerta en castellà com la que recentment ens ha brindat Planeta DeAgostini de la fonamental revista “Creepy”), de la qual han sorgit personatges ja clàssics com l’expeditiu Judge Dredd. A continuació, Diggle va passar per DC – on ha abordat tot tipus de personatges, de Batman a Green Arrow – i Marvel – on, en l’actualitat, està preparant la seva particular visió de Daredevil -. Però, tot i que sempre ha sabut escriure històries complexes esquivant els clixés, potser, la seva obra mestra més innovadora i personal sigui “Los perdedores”, una mena de gran novel·la (gràfica) (anti)americana publicada per Vertigo – la divisió de còmics per a adults de DC – entre 2004 i 2006, i que ara se’ns oferix en castellà en una cuidada edició.

Amb la complicitat del també britànic Jock als llapis, Diggle va crear per a l’ocasió a un esquadró de desencantats soldats d’operacions especials, que són traïts i donats per morts per la CIA. Aquesta versió adulta i desencantada del “Equipo A” (pràcticament, el seu revers crepuscular) està formada per uns tipus aparentment poc recomanables però, en realitat, molt més fiables que alguns membres de la classe política nord-americana. Aquests inadaptats són, sens dubte, el reflex d’una era convulsa, traumàtica i fosca en la història dels Estats Units (l’era Bush, of course); com Nick Fury i el Sargent Rock ho van ser de la Segona Guerra Mundial; o El Nòmada (alter-ego d’un Capità Amèrica avergonyit del seu país) de la Guerra de Vietnam. De fet, Robert Kahniger, creador junt amb el dibuixant Joe Kubert del “Sargent Rock”, va ser també el responsable del primer “The Losers”, un còmic creat al 1970, ple de mercenaris desencantats perduts enmig en la Segona Guerra Mundial; clar antecedent i font d’inspiració del modern “Los Perdedores“.

Però, no s’equivoquin. La versió del segle XXI és un nou còmic de guerra que ens mostra uns altres escenaris més complexos i indiscernibles que els de l’era clàssica: un món replet de corrupció, “assassinats inversos i aquests programes del Govern tan secrets que solament existeixen en diminuts xips fets trossos i enterrats en càmeres triples de plom i titani”, com ens assenyala el gran Peter Berg – co guionista de la seva adaptació cinematogràfica – en la introducció a aquest volum editat ara al nostre país.

La fi de la innocència

Diggle i Jock són, com veuen, gent valenta. Dos londinencs decidits a a arrencar-li la careta a la bèstia que s’amaga darrera l’ideari nord-americà, els cronistes del malestar América del nou segle expressat a través d’uns rudes antiherois, lacònics i aparentment amorals, amb un codi de valors propi que emergeix subtilment a mesura que avancem en la història. La gran troballa dels autors, sens dubte, és haver dotat l’oncle Sam d’una perillosa Nemesi anomenada Max, un monstre creat durant la Guerra Freda i el veritable responsable de tots els excessos de la política exterior nord-americana, a més de l’ interventor a l’ombra en alguns dels moments més traumàtics de la història dels EUA. Aquest monstre messiànic encarregat de recuperar la grandesa perduda, es convertirà en el perillós líder de Nova Jerusalem, un nou país sorgit del no res, decidit a provocar un nou xoc de civilitzacions; i, alhora, la referència ineludible del territori mític descrit a l’Apocalipsi.

Però aquesta definitiva pèrdua de la innocència, que ens mostren Diggle i Jock, no es limita tan sol a les dimensions del relat. “Los perdedores” és una narració complexa, estilitzada, plena de girs inesperats que exigeixen la concentració d’un lector atent a seguir una història planificada segons els esquemes de la millor serialitat televisiva contemporània. Com si fos l’storyboard detallat d’una producció d’Hollywood, “Los perdedores” ens ofereix plans de teixidura cinematogràfica, que juguen amb el ritme, les llums i ombres, i el color com si al darrera hi hagués un director de fotografia, més que un dibuixant. Jock i els seus col·laboradors broden una sèrie d’imatges impactants que juguen de forma magistral amb la planificació de pàgina (homenatjant les troballes d’il·lustres precedents com Frank Miller o David Mazzuchelli) i els elements icònics (la bandera, els taüts, les armes o l’Estàtua de la Llibertat en les esplèndides il·lustracions finals són un bon exemple d’aquesta tendència a l’abstracció). Diggle, per la seva banda, crea una expansiva i complexa trama que remet a les millors narracions conspiranoiques de la televisió, (com la fonamental “24”), en la qual destaquen episodis magistrals com l’interludi londinenc (un flashback fonamental que ens remunta als orígens del grup, quan van ser víctimes, per primera vegada de la traïció) o “El final”, una cloenda majestuosa a l’altura d’un capítol de final de “temporada” d’una sèrie de televisió.

Així doncs, no és gens estrany que Hollywood s’hagi interessat per l’obra d’aquests dos tipus que conceben la pàgina de còmic com si pogués convertir-se sobtadament en una pantalla. “Los perdedores” és, com veuen, un relat que ens mostra uns nous temps desconcertants i contradictoris; temps, de crisi en quant als valors, però fascinants pel que fa a les possibilitats de la narració.


Editorial: Planeta Agostini
Pàgines: 760
Preu: 45 €
Guió: Andy Diggle
Dibuix: Jock

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies