Hellblazer – La Finestra Digital

John Constantine porta donant guerra en el món del còmic més de 20 anys. Amb una personalitat cínica, orgullosa i egoista, aquest antiheroi nascut a imatge i semblança del cantant Sting, s’ha vist involucrat en un munt d’embolics sobrenaturals i misteris paranormals fruit de la imaginació d’una gran col•lecció de guionistes tals com Alan Moore, Neil Gaiman, Gath Ennin, Grant Morrison i Warren Ellis entre d’altres.

Desprès de finalitzar una interessant etapa guiada per Andy Diggle (autor al que em pogut veure en l’edició d’enguany del Saló del Cómic i del que s’acaba de publicar un volum recopilatori de la seva obra magna Los perdedores), arriba el relleu de la mà de Peter Milligan en el que suposa la publicació nº250 de Hellblazer. De fet el volum publicat per Planeta DeAgostini sota el nom de Hellblazer de Peter Milligan nº1 recull els números que van del 250 al 255, publicats originalment en EE.UU. l’any passat, i que donen per explicar dues històries autoconclusives i un petit “conte de Nadal” a mode d’extra.

Amb Costra, la primera de les històries del volum, Hellblazer recupera aquell to polític dels seus números de finals dels 80 amb Margaret Thatcher com a Primer Ministre. Ara, situats en plena època Tony Blair, Constantine ha de fer front a una abrupta erupció que mica en mica recorre tot el seu cos i amenaça per controlar tot allò que l’envolta. Una erupció que no és altra cosa que la manifestació física de un problema que va més enllà i que te el seu origen dotze anys abans, quan sindicats de treballadors i govern estaven en ple conflicte.

És en aquesta primera història que trobem acumulats tots els atractius de la sèrie “Hellblazer“, des de la manifesta actitud “per que em surt dels…” de Constantine, fins els rifirrafes amorosos amb la Doctora Phoebe, passant per les viscerals escenes d’acció paranormal en una combinació punxant entre allò atraient i allò repulsiu. Un guió molt ben dibuixat per Giussepe Camuncoli, que no amaga les seves influències manga en una tan estilitzada com aferrissada visió reinventada de l’esperit Hellblazer.

En la segona de les històries, que porta el títol de “Regeneración“, Constantine destapa una antiga història enterrada quan ha de comunicar-se amb un dels esperits del cossos que descansen en un antic cementiri on ara preparen la construcció de les noves instal•lacions per la pròxima celebració dels Jocs Olímpics. Cossos víctimes d’un temps on la pesta negra, la por i les conseqüències que d’ella es desprenen, convertien les seves terres en una prolongació del mismissim infern.

Potser, aquesta segona història resulta menys interessant, menys impactant i menys original, però conserva l’esperit de la sèrie, sobretot pel sempre fascinant caràcter del protagonista, conservat en essència història rere història malgrat els diferents matisos i característiques que els diversos guionistes i dibuixants l’han anat atorgant durant tota la seva vida. I és que sens dubte aquest és el principal atractiu de la sèrie, aquest joc de prismes que ens permet escodrinyar el personatge de les mil cares, John Constantine, des de tantes, alternatives i sempre complementàries perspectives. Un joc altament addictiu.

Si encara no coneixeu a John Constantine, o potser només ho feu per la fallida adaptació al cinema de Francis Lawrence (Soy Leyenda) interpretada per Keanu Reeves, aquest volum us resultarà una magnifica introducció al món d’aquest políticament incorrecte protagonista, sense necessitat d’haver-ne llegit cap dels 249 números anteriors, però segurament sentireu la necessitat de recórrer a ells per saciar l’apetit de Constantine que us generarà.