Després de la patacada que va endur-se amb “Caótica Ana” (2008), Julio Medem torna a intentar-ho amb una història de màxima intimitat i senzillesa –tres actors i un decorat–, però ja ha anunciat que està preparat i disposat a lliurar-se a una producció més gran. “Room in Rome” (“Una habitación en Roma”) està inspirada en la pel·lícula “En la cama”, del xilè Matías Bize. Un projecte que d’entrada no va captivar Medem, ha explicat després de la projecció, però després d’anar fent-hi retocs –canviar la parella protagonista per dues dones amants, localitzar-la en una habitació d’hotel a Roma, a mig camí d’Espanya i Rússia, on resideixen les protagonistes–, aleshores, va fer el projecte seu. “La pel·lícula més petita que he fet mai”, afirma el director.

Una habitació d’hotel al centre de Roma és el punt de trobada d’Alba (Elena Anaya) i Natasha (Natasha Yarovenko) i el punt on arrenca la seva història d’amor. Un amor casual, desenfrenat, irresistible per totes dues, envoltat de temors, pauses, mentides i confessions. L’espectador viu com un voyeur aquesta aventura secreta que transcorre durant vuit hores en una cambra d’hotel i que el director basc ha reduït a menys de dues mitjançant discretes el·lipsis.

Malgrat que les dues protagonistes es passen gairebé tota la pel·lícula despullades i practiquen sexe en repetides ocasions, la nuesa de les ànimes no es descobreix fins al final –un únic final que cada espectador interpreta a la seva manera, tot i que Medem va arribar a filmar-ne un d’alternatiu.

Elena Anaya i Natasha Yarovenko excel·leixen en el seu paper. La primera més andrògina, decidida i sorneguera; la segona, més femenina, cauta i vergonyosa. Durant les quatre setmanes de rodatge, ho han donat tot, assegurava el director amb orgull. L’actriu espanyola no amaga que el treball ha estat dur i difícil, però explica que va quedar fascinada amb la primera lectura del guió. “És el personatge que més m’ha deixat fer, com a actriu“, manifesta agraïda.

Cal destacar també la fotografia d’Álex Catalan i els moviments de càmera, reflexos i metàfores visuals amb què juga Julio Medem. Si bé, aquesta vegada no pot fer-ho amb les localitzacions –una constant, fins ara, del seu cinema–, ho fa amb l’art i les noves tecnologies.

Room in Rome” no és una pel·lícula per a tots els públics. El director ho sap, però assegura que aquesta vegada té bones sensacions, sobretot després del passi de premsa i de públic a Màlaga. Espera que, però, que l’espectador sigui capaç d’anar més enllà del morbo, del que és superficial, i descobreixi dues persones, dues històries. Ho recomana ell i ho recomanem nosaltres, aneu a veure la pel·lícula sense pensar en res, “en blanc i relaxats”.

PARAULA DE MEDEM

El director basc ens ha confessat secrets i impressions al voltant del darrer llargmetratge. Estic, diu, “especialment inquiet davant l’expectació que ha generat la pel·lícula més petita que he fet mai“. Tot i així, es mostra optimista i orgullós pel “treball tan generós de les actrius”. “He après molt”, segueix. “Ha estat un treball completament nou i diferent durant quatre setmanes. Mai no havia estat tant temps en un mateix lloc“.

Darrere del posat tímit habitual, Julio Medem explica les reticències inicials en agafar el projecte i com el va anar modelant, tot “jugant”, fins assolir aquest guió que per a ell “té alguna cosa de lleuger i alhora una profunditat emocional, amb el teló de fons de les seves vides [de les protagonistes]”.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies