25 anys després de la seva creació, arriba a les pantalles dels nostres cinemes la primera de les produccions de Studio Ghibli, dirigida pel director que més èxits i millors pel•lícules els hi ha aportat: Hayao Miyazaki, responsable de meravelles com “El viaje de Chihiro”, “El castillo ambulante” i “Ponyo en el acantilado”.
Es tracta de “Nausicaä del Valle del Viento” i el motiu d’aquesta molt tardana estrena respon a l’hàbil estratègia comercial d’Aurum Producciones com acompanyament al llançament de les noves edicions en DVD dels gran clàssics de Studio Ghibli. Però sigui quin sigui el motiu el fet és que els fans de Miyazaki podem estar d’enhorabona, no tan sols per l’oportunitat que ens ofereix de poder veure en pantalla gran les arrels d’un arbre que ha resultat molt fructífer, sinó també perquè ens permet comprovar que el film encara resulta d’allò més actual. I és que Miyazaki ja aleshores denunciava el que ara està tan de moda: l’atac humà contra la Natura.
El film ens situa 1.000 anys després d’una guerra mundial catastròfica. La humanitat s’esforça per sobreviure als voltants d’un bosc contaminat amb gasos tòxics i ple de gegants insectes mutants. El ‘Valle del Viento’ és un petit regnat envoltat de regnes més poderosos i hostils, i Nausicaä és la seva princesa, filla única del rei, gran pilot i guerrera, però també compassiva i respectuosa amb totes les formes de vida. Nausicaä intenta trobar un sentit al bosc contaminat i es resisteix a veure els insectes com a enemics, sobretot els Ohms, artròpodes gegants i temibles pels que sent una estranya simpatia. La crisi esclata quan el regne veí de Tolmekia, comandat per la princesa Kushana, envaeix el ‘Valle del Viento’ i intenta reviure un mortífer Deu de la guerra, dels temps de la gran guerra, per ajudar-los a triomfar contra els seus enemics i contra el bosc contaminat.
S’ha de dir que el ritme del film i les abundants escenes bèl•liques, fan de “Nausicaä del Valle del Viento” un experiència una mica feixuga, sobretot pels no iniciats en l’Anime, però si superem això quedarem fascinats de la magnificència de cada una de les seves escenes, de la riquesa dels seus personatges i de la força del seu missatge. Característiques que encara es fan més latents en el gran final del film, que particularment a un servidor l’ha deixat amb els pèls de punta.
Envía una resposta