No tot el cinema en tres dimensions es fa a Hollywood. Després de l’èxit de taquilla de James Cameron amb “Avatar” i d’endinsar-nos al País de les meravelles amb l’Alícia de Tim Burton i la factoria Disney, el periodista i director català Jordi Llompart presenta la seva aventura particular pel continent africà, adaptació del seu llibre El cor damunt la sorra. “Viatge màgic a l’Àfrica” (“Magic journey to Africa”) és la primera aventura tridimensional del cinema català, espanyol i europeu, i només per això no hem de desmerèixer-la.

L’aventura fantàstica de Llompart arrenca a Barcelona, el dia que la Jana (Eva Gerretsen), una nena de deu anys, topa amb un nen africà que roba per sobreviure. Malgrat el desinterès del pare (Adrià Collado), la Jana i la mare (Verònica Blume) visiten el petit lladre a l’hospital. A l’endemà, el nen ha desaparegut i la Jana inicia el seu periple pel món dels somnis, amb l’ajut d’una fada (Leonor Watling) i en Mel, un amic africà (Raymond Mvula). I com que en aquest món tot és possible, la sabana i el desert de Namíbia es converteixen en paratges insòlits, on els cavalls volen, les flors i alguns animals parlen, els corbs roben llibres, els mussols els alliberen i els elefants els memoritzen.

La pel·lícula és, per l’autor, “com un Petit príncep situat a l’Àfrica”, “un cant a l’amor”, que parla d’empatia, de les ganes de trencar barreres i conèixer món. Però ho fa d’una manera desendreçada, com són els somnis, estructurada d’una manera inusual al que ens ha acostumat el cinema. La introducció dels personatges és fugaç i l’espectador de seguida s’endinsa en el món fantàstic de la Jana, on tot tot és possible. L’espectador es es veurà immers en situacions canviants i surreals i un ventall de personatges que no s’acaba.

El mateix Llompart ha explicat, en referència al llenguatge narratiu: “hem volgut que fos singular, és un repte, creiem que l’espectador és prou madur per veure diferent cinema, volem que se senti atrapat per l’espectacularitat del 3D”. Com passa amb els llibres, cadascú hi veurà el que hagi de veure, segons l’edat, les vivències o la situació personal, des de l’espectacularitat de les tres dimensions a la connexió íntima amb un mateix, des de la simplicitat d’una aventura infantil al retrobament del nen que tots portem dins. El viatge no serà el mateix per a ningú.

Per allunyar-se de les connotacions dramàtiques d’una banda sonora instrumental, “Viatge a l’Àfrica” juga amb temes pop en anglès. De fet, fa la impressió que hi ha més passatges musicals que no pas diàleg, si bé la lletra de les cançons expliquen part de la història. Malgrat la voluntat de subtitular-ne els temes o, fins i tot doblar-los, el pressupost limitat a 10 milions d’euros no ha permès anar més enllà.

Són iniciatives com aquesta les que fan avançar la indústria… –l’actor Adrià Collado ho ha recordat. A més, Llompart no només ha assumit el risc de produir la primera pel·lícula tridimensional espanyola, sinó també el de rodar-la amb animals i nens, amb persones d’ètnies diverses, en exteriors i condicions climàtiques extremes. Situacions que engrandeixen el risc i el pressupost necessari per al rodatge, però també les lloances.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies