Tot el món sap que el multimilionari Tony Stark (Robert Downey Jr.) és Iron Man, el superheroi emmascarat. Sotmès a pressions per part del govern, la premsa i l’opinió pública perquè comparteixi la seva tecnologia amb l’exèrcit, Tony no està gens decidit a desvetllar els secrets del seu Iron Man perquè tem que aquesta informació pugui caure en mans indesitjables. Amb Pepper Potts (Gwyneth Paltrow) i James “Rhodey” Rhodes (Don Cheadle) al seu costat, Tony forja aliances noves i s’enfronta a noves i poderoses forces.

Iron Man va recaptar durant 2008, 318,4 milions als Estats Units. Si sumem els 266,7 milions de la resta del món el total acumulat és una poc menyspreable xifra de 581,1 milions de dòlars. Amb aquestes dades estava més que cantat que tindríem una segona part. Jon Favreau repeteix en la direcció (i en la interpretació de Happy) per portar-nos la continuació de les aventures cinematogràfiques d’Iron Man. Repetint actors, i afegint un munt de coses. Sense la necessitat de presentar tants personatges Iron Man 2 augmenta en acció, en personatges, en trames i en espectacularitat.

Tot aquest augment en l’oferta és el que fa que Iron Man 2 no acabi de ser tant rodona com un podria desitjar. Per exemple masses trames per una sola pel·lícula. Trames com la de la introducció de “Los vengadores” que acaben ficades com en calçador i que prenen temps a altres trames -les pressions del Govern a Stark per exemple- que acaben quedant sense el desenvolupament que caldria. El nombre de personatges nous també és un problema. Massa dolents, massa aliats i al final els que importen no acaben brillant com caldria i deixant una empremta memorable. Jon Favreau acumula material i no se’n surt endreçant-lo, donant ordres de prioritat i, també, fent fora tot el que hi ha en excés, que en aquest cas acaba sent massa.

Amb tot no estem al davant d’una segona part desastrosa, Iron Man 2 és una segona part prou decent però lluny de la perfecció. Iron Man 2 dóna allò que la majoria vol – jo també- quan va a la sala de cinema a veure aquesta mena de pel·lícules. És un producte que entreté, que fa somriure, on trobem acció a dojo i efectes especials força espectaculars. És una pel·lícula per passar una bona estona sense desgastar la matèria grisa.

Un dels encerts en els que tothom va coincidir en el primer lliurament va ser la tria de Robert Downey Jr per interpretar al multimilionari fantasma desvergonyit però simpàtic de Tony Stark. En aquest segon lliurament ens reafirmem: “algú pot pensar en algú altre millor?” Jo, no. Robert Downey Jr. continua convertint el seu personatge en un individu que atrapa, que atreu, que fa somriure i que es menja els plans de la resta de companys.

Ja sabeu si voleu veure un film d’acció sense necessitat de dur ulleres 3D (realment cal que tot a partir d’ara hagi de ser en tres dimensions?) i passar una bona estona entre explosions, fantasmades i rock and roll, Iron Man 2 és la millor de les opcions.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies