“Li ho acabo de dir: la dona justa. Si ell no ha estat capaç de trobar-la, la trobaré jo per ell”
Marika

Tres mirades d’una mateixa història d’amor? “La Dona Justa” representa la mirada de cadascun d’aquest triangle amorós. Més que davant una història d’amor ens trobem en una lluita entre soledat, dependència i interès. A la fi, aquell ideal regit per la raó, el coneixement o l’estat social s’esmicola en contacte amb la realitat. Marika (Rosa Novell), Judit (Cristina Plazas) i Peter (Àlex Casanovas) descobreixen seguint distints camins on es troba la dona justa. Però hi ha una dona justa?

Al Teatre Borràs de Barcelona, l’obra, estructurada en dos actes, s’esdevé al llarg de tres monòlegs un tant desiguals. Aquest fet ens porta a un ritme lent i reflexiu on la interacció entre els personatges apareix en comptagotes. Una posada en escena austera i, a la vegada, moderna que uneixen la Budapest de primera meitat del Segle XX amb la visió contemporània del Segle XXI. L’adaptació al teatre de la novel·la de Sándor Márai obté un resultat de sensacions desiguals. Per un costat la solvència incontestable de tots els intèrprets ens condueix pels camins més personals i sincers sobre llurs creences en contacte amb llurs vivències. De l’altre, la proposta d’Eduardo Mendoza en l’adaptació i de Fernando Benués en la direcció, no acaben de travessar les ànimes dels espectadors. Tot i així, l’obra funciona des de la reflexió més que no pas des de l’emoció.

En els personatges, res acaba sent el que creien que seria. La recerca de l’ésser humà per a guarir la seva soledat es topa amb l’amor. Una crítica a la raó burgesa, a l’ideal i les creences que ens neguitegen i ens indiquen camins no triats. És l’amor la solució al nostre neguit existencial? A qui busquem realment? No serà que volem omplir els nostres buits emocionals amb un ideal de parella? Com si només allò que ens fa estar buits es pogués omplir amb la perfecció de l’altre. Hi ha algú altre perfecte? L’ideal, La Dona Justa s’ha de trobar, potser, en un lloc que no busquem. Fa mal gratar-se les pròpies ferides…


Es pot veure a: Teatre Borràs
Text: Una obra de Sándor Márai, adaptada per Eduardo Mendoza
Intèrprets: Rosa Novell, Alex Casanovas, Cristina Plazas i Victor Pi

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies