L’any 1970 Roald Dahl, autor de “Charlie i la fàbrica de xocolata”, “James i el préssec gegant” o “Matilda”, publicava “Fantastic Mr.Fox”, una petita història sobre una guineu pare de família. 40 anys després Wes Anderson porta el text de Dahl al seu terreny per, com ja és habitual en la seva filmografía, fer un retrat d’una família disfuncionalment dinàmica.

El Sr.Fox que protagonitza el film fa temps que ha deixat de robar gallines per conventir-se en columnista d’un diari. Viu en un cau amb la seva dona i un fill de set anys de guineu, però no és del tot feliç. Un cau no era el lloc adient per viure amb la seva família, i un dia decideix que és hora de mudar-se. La seva nova llar és ideal. Instal•lada en un bonic arbre en mig d’una colina, oferia aquella qualitat de vida que el Sr.Fox anava buscant. El problema: la proximitat de tres granges, una gran temptació que el Sr.Fox no pot evitar. D’amagat, sense que la seva dona ho sàpiga, el Sr.Fox tornarà a sentir aquella adrenalina en les seves escapades nocturnes per robar gallines.

Resulta curiós com Wes Anderson continua oferint un cinema underground de signatura inconfusible malgrat passar-se a l’animació. Si coneixeu alguna de les seves anteriors pel•lícules (“Los Tenenbaums“, “The Life Aquatic“, “Viaje a Darjeeling“), ja sabeu quin peu calça el Sr.Anderson. Amb “Fantástico Sr.Fox” canvia de sabates però continua amb el mateixos peus. I és que el sentit de l’humor adult i psicoanalític dels films d’Anderson, torna a ser protagonista en un film que, malgrat ser una adaptació d’un text eminentment infantil, recull tots aquells temes reiteratius de la filmografia del director. Des dels conflictes paternofilials fins la inevitable propensió de l’ésser humà per ficar-se en embolics, passant per problemes de maduresa, d’autoacceptació o l’anàlisi de les aspiracions de la classe mitja. La gran diferència és que ara els protagonistes són animals, i resulta que és ara més que mai que la visió personal d’Anderson és fa més acusada, i és que l’analogia humana-animal que el Sr.Fox i companyia ens ofereix és magistral.

Un altre factor que fa de “Fantástico Sr.Fox” un film 100% Anderson és el seu repartiment. Actors que repeteixen amb el director com Jason Schwartzman, Owen Wilson, Bill Murray, Michael Gambon, Willem Dafoe i fins i tot un cameo vocal de Adrien Brody, i d’altres que s’estrenen com George Clooney i Meryl Streep, veus del Sr. i Sra.Fox . Actors que no només presten les seves veus als personatges sinó que els defineixen com a tals. Com a curiositat: moltes de les veus van ser registrades en escenaris reals (en una granja, sota un túnel,…) en comptes de en el típic i pla estudi de so.

Petits detalls que se sumen a la infinitat d’ells que podem trobar en cada una de les escenes. Un treball d’artesania, que deixa entreveure la seva tècnica i que dota al film d’una calidesa i bellesa gens habitual en el cinema d’animació d’avui dia. Una delícia sensorial.

Cal advertir que el film no és per tots els públics, i no és que hi hagi grans dosis de violència, ni tan sols s’utilitza llenguatge malsonant (de fet s’han substituït totes les paraulotes per la paraula “taco”), el problema és que l’humor de Anderson no arriba a tothom, i encara menys als nens, que potser trobaran a faltar un desenvolupament més dinàmic, amb un humor basat més en l’acció que no pas en l’intel•lecte, d’aquell que Disney, Dreamworks i companyia els hi té acostumats.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies