La directora Empar López s’atreveix amb el gran clàssic de Reginald Rose “Dotze Homes sense Pietat” (Twelve Angry Man). A partir d’un argument prou conegut, dotze homes que formen part d’un jurat popular han de decidir la culpabilitat o innocència d’un jove de 18 anys acusat d’assassinat en primer grau, transcorren per l’escenari els prejudicis, debilitats, les diferències culturals, les pors i ignoràncies de la condició humana.

I és que els escollits podríem ser qualsevol de nosaltres, segons planteja Empar López des d’un principi. El dubte raonable o el prejudici que apunta el primer dels personatges dissidents amb un veredicte de culpabilitat massa precipitat, ens podria envair a nosaltres mateixos. Perquè som humans, d’acord, però a més a més perquè el nostre estrat socio-cultural, el pensament automàtic aliè a tota reflexió i la “indignitat” de no voler dedicar gaire temps a decidir el destí d’una persona, poden suposar una condemna injusta o com a mínim mancada de prova fefaent.

Els personatges representen un ampli ventall humà que va d’extrem a extrem: des de l’intransigent que no dubta de la culpabilitat al dissident que vol fer canviar l’opinió de la resta a partir d’una reflexió acurada de les proves amb què es pretén fer valer la culpabilitat del possible condemnat. I tots ells interpretats per uns actors que respiren l’ambient en tot moment. Acalorats físicament i mentalment per la responsabilitat que tenen entre mans, que no abandonen en cap moment els seus personatges, engolits per cadascun dels seus perfils al voltant de la taula articulada com a eix de la decisió.

Sens dubte un dels encerts d’Empar López ha estat l’elecció d’uns actors que caracteritzen a la perfecció els tipus humans als que donen vida. Els acompanya una escenografia gens pretensiosa i adequada, capaç d’ambientar al públic en una època determinada. Alhora una il·luminació que creix en els punts àlgids del muntatge sense molestar. López ha apostat per la senzillesa –sense que això no signifiqui que al darrera de la mateixa no hi ha un treball acurat-.

L’obra es podrà veure fins el 20 de juny, amb una funció especial programada per al proper 15 d’abril en la qual tindrà lloc al finalitzar la mateixa un col·loqui entre espectadors i professionals del món del dret per debatre al voltant de la temàtica dels jurats populars. Sens dubte, la reflexió està servida.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies