Scott Hicks és l’home darrera la càmera de ‘Shine’ (la història sobre el pianista David Helfgott que li va valdre l’Oscar a Geoffrey Rush), del remake de ‘Deliciosa Martha’ protagonitzat per Catherine Zeta-Jones amb el títol de ‘Sin reserva’, del drama amb tocs sobrenaturals ‘Corazones en Atlántida’ protagonitzat per Anthony Hopkins i del drama romàntic ‘Nieve entre los cedros’ amb Ethan Hawke. Pel.lícules que tenen en comú un actor principal de renom portant el pes d’una trama desencadenada per un trauma personal que sap arribar a bon port amb el to adequat a nivell de sensibilitat.

‘Solo ellos’ no desentona en la filmografia de Scott Hicks qui, aquesta vegada recolzat pel productor del també emotiu drama ‘Billy Elliot’, factura una nova història que s’adiu a les pautes del seu cinema.

Sota la a vegades temuda etiqueta de ‘Basada en fets reals’, ‘Solo ellos’ ens presenta Joe Warr (en la realitat Simon Carr), un periodista esportiu que anys enrera va abandonar la seva dona i el seu fill per anar a viure a Australia i casar-se de nou amb una altra dona a qui havia deixat embarassada. Però després de pocs anys de feliç matrimoni, Katie, la dona de Joe, mor a causa d’un càncer. Aquest fet el deixa sol havent de fer front a l’educació del seu fill petit, la necessitat de corregir els errors del passat amb un fill gran a qui quasi no coneix i l’obligació de redefinir tots els seus esquemes personals i professionals.

El tema del film pot fer preveure un melodrama d’aquells que requereixen tenir a mà un bon paquet de kleenex. Però el toc de Hicks allunya la història de qualsevol sensibleria fàcil i escenes tramposes que vagin a provocar la llàgrima en l’espectador.

La virtud de ‘Solo ellos’ és que agafa els temes de la pèrdua, l’abandonament, el desconcert d’un pare que de cop ha d’actuar com a tal sense saber com fer-ho, o el resentiment d’un fill que se sent abandonat, i condueix tots aquests elements en una història que flueix de manera molt natural. La trama avança així intentant teixir un conjunt a base de diverses emocions que planegen dels personatges al públic. El guió intenta evitar les sortides més fàcils o previsibles i deixa en mans de cada espectador el grau d’empatia emocional que pugui sentir pel què se li està explicant.

També els escenaris oberts d’Australia, aporten un altre aspecte positiu a la pel.lícula, oposant la seva lluminositat i sensació constant de llibertat a la foscor i restriccions que pateixen els protagonistes, fent que el seu particular periple d’un punt a l’altre sigui el que marqui el ritme de la història.

En l’apartat interpretatiu, Clive Owen sap portar amb eficacia el seu paper adequant el seu registre tant dramàtic com socarró al to equilibrat d’aquesta pel.lícula. I sobretot els dos joves actors que interpreten els fills d’Owen, Nicholas McAnulty (Artie) i George MacKay (Harry) són tot un encert de casting.

El resultat és un film correcte, que hauria pogut anar més enllà tant en els temes que toca com en la manera de fer-ho, però que es queda en el punt mig que pretén de principi a final. Als qui us agradin els melodrames que us deixen el llagrimal sec i el cor rebregat, ‘Solo ellos‘ us sabrà a molt poc, faltat de moments que la facin memorable. Però pels qui preferiu les històries més naturals, reals com la vida mateixa, amb el seu drama i el seu humor sense magnificar manipuladorament, la nova proposta de Hicks es del tot recomanable.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies