Un món que coneix molt bé Maria Jaén, el del serial televisiu, serveix per ambientar una història que té més a veure amb el nostre costat fosc que no pas amb les previsibles enveges, rancúnies i egos de guionistes i actrius. Com la mateixa escriptora diu, el títol és l’únic que té relació amb el món dels serials, concretament El cor de la ciutat.
La Carla Mas és una estrella del serial L’esquerra de l’Eixample. La seva mare, a qui odia tant com tem, és una vella glòria prostrada en un llit. La Blanca Guerra, una jove guionista que pretén prendre-li el lloc a la Sílvia Clotet, la directora argumental de la sèrie. I l’Oriol Perejaume, creador de la telenovel·la, és un incompetent obsessionat sexualment amb la Blanca. Tots ells ens explicaran aquesta història que només superficialment té a veure amb la televisió.
La novel·la està escrita amb una prosa directa i sense concessions a l’esteticisme o l’artifici. Tot i que la història arrenca lenta quan es centra en la Carla i la seva mare, s’agilitza i guanya en interès amb l’aparició de la resta de personatges. Un dels encerts és justament la tria del personatge col·lectiu i la construcció del relat a partir de les peces que cadascun aporta per resoldre el misteri inicial (la desaparició de la Carla).
Tot i que aquesta desaparició permet que l’argument avanci no n’és l’objectiu. Ni la resolució del misteri ni la paròdia del món de les telesèries (com la contraportada pot fer pensar). El to que tria Maria Jaén, un rar equilibri entre la farsa i la duresa, ens porta a un món i personatges volgudament extrems per fugir del realisme més tradicional, però sense forçar la paròdia que podria portar-nos a la inversemblança o l’humor estripat. Així, malgrat l’exageració de les situacions, els sentiments i les actituds, els personatges mantenen una fosca humanitat que ens els fa reals.
El que es presentava com “un món, el de la tele, on les coses més impensables passen com si res”, esdevé en realitat un retall de món ben actual on uns personatges de sentiments extrems viuen les seves passions, pors, febleses i obsessions deixant al lector un mig somriure glaçat a la boca i un cor una mica encongit. El llibre, amb tot, es llegeix bé i demostra l’ofici madur de l’escriptora encara que costi arrencar i decaigui un pèl abans del final.
Editorial: RBA / La Magrana
ISBN: 9788498674132
Pàgines: 192
Preu: 17€
Maria Jaén (Utrilla, 1962) es va llicenciar en Filologia Catalana per la UAB. Es va donar a conèixer amb la novel·la Amorrada al piló (1986), un gran èxit en la literatura eròtica catalana que encara la persegueix. I, des de llavors, ha anat publicant novel·les i relats (Sauna, La teva noia....). La crítica considera La dona discreta (1997) la seva millor novel·la. Des de fa anys treballa com a guionista en diverses sèries de tv3, com Sitges i El cor de la ciutat.
Envía una resposta