Kid Eternity – La Finestra Digital

Kid Eternity és possiblement l’heroi més atípic dels que podem trobar entre l’abundant col•lecció de superhomes que el mercat del còmic no para de subministrar-nos. El seu poder consisteix en la seva capacitat de fer tornar a la vida a qualsevol personatge de la història, antiga, recent o fins i tot mitològica. I la seva missió no és altra que la de salvar la humanitat. Una missió molt comuna entre les empreses per qualsevol heroi, però que en aquest cas passa per un profund anàlisi tant del seu interior com el de la condició humana.

Planeta DeAgostini acaba de publicar “Kid Eternity“, de Ann Nocenti i Sean Phillips, dins la seva col•lecció La Biblioteca de Lucien, però, en realitat, Kid Eternity porta molts anys donant-li al cap en el món del còmic. Va ser el desembre del 1942 quan la capçalera de Hit Comics, publicada per Quatily Comics, donava a llum en el seu nº 25 a Kid Eternity, un heroi renascut. Però de la mateixa forma que li passa en el món fictici, Kid Eterny no ho ha tingut gens fàcil per trobar el seu camí en la indústria del còmic.

Després d’aquell número de Hit Comics, “Kid Eternity” va quedar oblidat en un racó polsegós del catàleg fins l’any 1956, moment des del qual Eternity va continuar acumulant pols però en un nou racó, en el catàleg de DC Comics que acabava d’absorbir la Quality Comics. No va ser fins l’any 1970 que DC Comics va fer-lo ressuscitar amb un altre nom, Christopher “Kit” Freeman, però amb la mateixa sort. Encara hi hauria un altre frustrat intent l’any 1985, abans de que Grant Morrison i Duncan Fegredo li oferissin la seva gran oportunitat de consolidar-se en el còmic, això ja l’any 1991, amb una minisèrie de tres números.

L’edició que ara és publica recull en un sòl volum els setze números publicats entre 1993 i 1994. La guionista Ann Nocenti, autora d’algunes de les aventures d’herois tan populars com Daredavil, Spider-Woman o els X-Men, es basa en el treball de Morrison per donar una altra volta de rosca a “Kid Eternity“. El guió d’Ann s’escapa sovint de les normes que regulen tant el continu espai-temps com les lleis de causa i efecte o les d’acció-reacció, amb un argument que en un primer moment desorienta al lector, que pot resultar un pèl pesat però que aconsegueix que la història sigui molt més que una simple successió d’aventures. I és que el punt fort de “Kid Eternity” és el caràcter filosòfic i reflexiu de tota l’obra. El poder de la televisió, els conflictes racials, la prostitució, les drogues, els atemptats contra la natura, o la definició de conceptes com “el bé” i “el mal”, són alguns dels temes als que ha de fer front Kid Eternity en el seu viatge personal si vol salvar la humanitat. Gairebé res.

A més a més, el còmic recull una sèrie d’impagables reflexions que ben podrien servir per comentar el nostre estat en el nostre perfil de Facebook. “La vida és la causa de la muerte”, “¿Por que el hombre debe pasar sus años de más madurez y sabiduría intentando evitar que su cuerpo se desmorone?”, “Todos nacemos locos, otros se quedan así”,…

D’altra banda, el dibuix de Sean Phillips, malgrat el seu aspecte brut i retro, supleix la falta de detallisme per una molt bona composició de l’espai, utilitzant la pròpia vinyeta com a instrument per emfatitzar cada una de les escenes.

Actualment, i després d’aparèixer en les pàgines de JSA o 52, “Kid Eternity” ha trobat el seu lloc com a membre regular en Jovenes Titanes, però si de veritat voleu conèixer aquest peculiar heroi és imprescindible que us feu amb aquest recull.