Quan en plena revolució tecnològica atiada pel fenòmen Avatar i 3D, ens arribava la noticia d’un remake de ‘Furia de titanes’, no vam dubtar a posar-la a la llista dels films que s’havien de veure aquest 2010. Potser hi pesava el fet que la versió que va presentar Desmon Davis al 1981 portava el segell de Ray Harryhausen, creador dels efectes d’aventures clàssiques com ‘Jason y los argonautas’, ‘Simbad y el ojo del tigre’ i la mateixa ‘Furia de Titanes’, i que ara es podien magnificar en un gran espectacle visual. Però vist el resultat, el què es converteix en una tasca titànica és buscar-li alguna cosa bona a aquesta nova versió de Louis Leterrier.

‘Furia de Titanes’ ens transporta a Argos, una ciutat grega on els homes comencen a desafiar la supremacia dels déus de l’Olimp després d’anys d’adorar-los. Davant de tal afrenta, Zeus i els seus germans Poseidó i Hades, decideixen castigar els humans. Especialment aquest últim, confinat a l’inframón, pretén erradicar la raça humana ajudat per la seva abominable criatura, el Kraken. La última esperança dels habitants d’Argos serà Perseu un noi criat per un pescador que en realitat és fill del mateix Zeus i que liderarà el grup de soldats decidits a lluitar contra els déus de l’Olimp i la seva tirania.

Una trama clàssica d’aventures ja coneguda, on se sap d’avantmà que en un film dedicat a l’acció pura i dura, els diàlegs són el de menys. Però és que els de ‘Furia de Titanes’ són tant absurds i ficats amb calçador que un quasi desitja que el film hagués estat mut i s’hagués dedicat el temps perdut en crear un guió ridícul a millorar l’aspecte visual.

Perquè tampoc en aquest punt es pot destacar gran cosa. El suposat 3D, que al principi no estava planificat per la pel.lícula i es va voler afegir de pressa i malament en la postproducció, no aporta absolutament res d’interessant en l’aspecte visual. Només les molèsties d’haver de pagar més per l’entrada i portar posades unes ulleres que no serviran per copsar cap efecte de profunditat destacable.

Tampoc vaticinava el desastre el cast del film, amb el discutible com a actor però almenys efectiu a “Avatar“, Sam Worthington, al capdavant, acompanyat de noms tant respectables com Ralph Fiennes, Pete Postlethwaite o Liam Neeson. Però l’escàs nivell dels diàlegs evita que cap d’ells pugui lluir mínimament, potser a excepció de Neeson (Zeus) que l’equip visual del film s’entesta a fer aparèixer enfundat en un trajo absurdament brillant.

I si algú pensa que almenys la pel.lícula proporciona acció trepidant per gaudir amb un bol de crispetes, els responsables del film s’encarreguen de tirar-ho per terra amb unes escenes d’acció terriblement muntades, marejants i resoltes amb molt poca originalitat. Quasi tant poca com la usada per crear les criatures del film, que podrien haver estat un dels punts forts, però que semblen reaprofitades totes de les golfes d’altres pel.lícules com ‘La Momia’, el ‘Laberinto del Fauno‘ o ‘Piratas del Caribe’.

L’únic que pot fer passable ‘Furia de Titanes‘ és que un se l’agafi a broma des del primer minut. Lamentablement, em temo que Leterrier no pretenia rodar una comèdia i l’únic que aconsegueix és que s’enyori amb tendra nostalgia el treball que Harryhausen va dur a terme als 80, que tot i que segurament no aguanta el pas del temps, es mereixia quedar intocat per una nova versió que no aporta res positiu.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X