Planeta DeAgostini rellança “Dreadstar” – en una cuidada edició de luxe que inclou les portades originals i un pròleg de Walt Simonson -, cimera de l’space opera més introspectiva i adulta; un autèntic clàssic que evidencia la renovació del còmic de superherois que van emprendre, fa més de vint anys, autors com Frank Miller, Allan Moore o el mateix Jim Starlin.

Suposo que ja ho saben, els anys vuitanta van ser una gran època per els còmics de superherois. Als quioscos, s’hi podien trobar, com sempre, tones de clatellades supèrflues i previsibles conflictes de doble identitat, és clar; però també era possible llegir algunes autèntiques obres mestres de la literatura popular que creien en explicar histories complexes, protagonitzades per tipus amb malles. Algunes d’aquestes obres venien firmades per veritables autors, com Frank Miller o John Byrne, que s’encarregaven del guió i el dibuix seguint l’estil europeu. O per Jim Starlin, un autor que, segons confessió pròpia, va acabar especialitzant-se en l’space opera, perquè això l’alliberava de dibuixar cotxes o cavalls.

Però, per Starlin, la ciència ficció era només la coartada metafòrica, el mer escenari, un món tecnològic on les naus poden tele-transportar-se com a Galáctica, però on l’ informació s’emmagatzema encara en cassetes (recordem que es va escriure als anys vuitanta!) . El que realment li preocupa a aquest home, però, no és la parafernàlia high-tech, sinó l’espai interior. Per això, des de sempre, ha utilitzat el seu treball artístic com una forma de teràpia. Per superar la mort del seu pare a causa del càncer, va escriure la primera novel•la gràfica de la Marvel i l’última història del personatge que li va donar els seus primers reconeixements, La muerte del capitán Marvel, joia del comic-book crepuscular. Per provar de comprendre la seva tendència a la irascibilitat, va crear Breed (Malibu Comics- Bravura), dues sèries limitades de còmics protagonitzades per un personatge posseït d’una ira incontenible. No sé donar-lis explicacions psicoanalítiques de les tendències suïcides de Warlock – un altre dels seus highlights -, de la desorientació adolescent de Kid Cosmos, la darrera de les seves obres, o de l’esperit anarquista de Vanth Dreadstar, amb qui el propi Starlin guarda certa semblança física (com ell porta barbeta, però la mata rossa de cabell que llueix el guerrer de l’espai déu ser més bé cosa del passat). Potser no sempre ens trobem davant un reflex del propi autor, però el que sí és clar és que Starlin escriu ficció adulta, sofisticada, amb personatges complexos, problemàtics i confosos que, bé, també porten ajustats vestits de malles.

Xoc de civilitzacions

Juntament amb “Warlock” o “Capitán Marvel“, “Dreadstar” pot considerar-se l’obra més madura i representativa d’Starlin. Sorgida com el primer producte d’Epic Comics – spin-off de l’escuderia Marvel destinada a produir obres de línia més adulta que poguessin desafiar els límits coercitius del Comics Code americà -, ens mostra bona part de les constants i obsessions de la seva obra. Sota l’embolcall de l’space opera a l’estil Star Wars (hi ha una subtil ironia entorn a les inevitables comparacions, en un dels episodis on els personatges per passar desapercebuts adopten l’aspecte dels protagonistes de la primera trilogia de Lucas), se’ns presenta una galàxia en guerra eterna entre la Monarquia i l’Instrumentalitat, una poderosa ordre polític-místic-religiosa que governa el terrorífic Alt Senyor Papal. I entre tots dos, un grup de rebels comandat per Vanth Dreadstar, un Espartac del futur que lidera un grup d’inadaptats format per Oedi, un home-gat que és l’últim representant d’una raça ja aniquilada; Willow, una mentalista cega que utilitza un mico per veure literalment amb els seus ulls; Darklock, un cyborg ex-sacerdot de l’Instrumentalitat d’immensos poders i tracte més bé difícil; i Phlatus, un contrabandista espacial amb aspecte de peluix, tipus La Bestia dels X-Men originals.

El conflicte es desvetlla ben aviat prou desigual. El poder eclesiàstic es presenta com molt més devastador e implacable (herència irònica de l’educació religiosa d’Starlin), gràcies al tortuós cap de l’Església, un enemic destinat a eclipsar a qualsevol altre antagonista de la sèrie. La seva figura ens recorda a la de Thanos, potser la més rodona de les criatures creades per Starlin, l’autèntica representació del Mal que l’autor va passejar per la majoria de títols de la Marvel amb moments culminants com les sèries limitades de “El guantelete infinito” o “Thanos: El abismo del infinito” (Planeta DeAgostini). Especialment memorable resulta en aquest sentit el capítol onzè d’aquest primer tom , un autèntic tour de force (un còmic de Dreadstar on no hi apareix Dreadstar!) on se’ns relaten els durs orígens del personatge, just desprès de veure’l arrasar un camp de presoners amb els seus poders. L’ambivalència moral que provoca la lectura d’aquest llarg flashback potser sigui d’allò més pertorbador que pugui oferir un còmic d’entreteniment.

Amb un dibuix elegant i una inventiva planificació de pàgina – Starlin reconeix el seu deute amb artistes com Jack Kirby, Steve Ditko, Carmine Infantino, Joe Kubert o Gil Kane; i també amb escriptors com Stan Lee o Charles Dickens! -, “Dreadstar” és el còmic de ciència-ficció per els que busquen alguna cosa més que ciència-ficció, un gruix d’aventures que ens mostren l’eterna lluita entre el Bé i el Mal, però que aconsegueix la categoria d’obra mestre quan atura l’acció sobtadament per mostrar-nos el dolor i la desorientació d’uns personatges perduts a l’ inmensitat de l’espai; de l’espai interior, és clar.


Editorial: Planeta Agostini
Pàgines: 384
Preu: 30,00 €
Guió: Jim Starling
Dibuix: Jim Starling

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies