Després de dos films de contingut dramàtic, “Contra la pared” (2004) i “Al otro lado (2007), el director alemany d’origen turc Fatih Akin ha decidit sorprendre a crítica i públic amb un canvi absolut de registre, endinsant-se plenament en la comèdia. “Soul kitchen” es situa a la seva ciutat natal, Hamburg, a la qual Akin vol homenatjar amb aquest film, que l’ha ajudat, segons comenta el director, a descobrir el seu sentit de l’humor.
Zinos, el jove grec propietari d’un restaurant a Hamburg ha perdut la bona sort. La seva xicota, Nadine, s’ha mudat a Xangai, mentre que els seus clients habituals no estan contents amb el seu nou fixatge per tal de revitalitzar la seva cuina, i per si fos poc, ell pateix una hèrnia discal. Per tal de recuperar la seva relació, Zinos viatja a la Xina i decideix deixar el seu restaurant en mans del seu germà, un cop l’ha aconseguit remuntar mitjançant un nou concepte: Soul kitchen. Ambdues decisions, no obstant, es revelaran poc encertades, ja que la seva estimada ja ha trobat qui la consoli, i el seu germà ex-presidiari, Ilias, aposta el restaurant i, naturalment, el perd. Als dos germans només els quedarà l’esperança de treballar colze a colze per intentar recuperar–lo.
Aquesta comèdia culinària ha suposat un gran desafiament per a Akin, ja que representa un canvi de registre molt radical. Realment sorprèn, després de l’austeritat circumspecta de “Contra la pared” i sobretot, “Al otro lado“, el costat esbojarrat i a estones intranscendent d’aquesta delicatessen gastronòmica.
A jutjar per la rebuda del públic al Festival de Venècia, on va guanyar, a més, el Premi Especial del Jurat, el director alemany ha encertat plenament amb la seva decisió de debutar amb la comèdia. El film advoca clarament per una concepció de família realista, és a dir, disfuncional, plena de personatges estranys i relacions complicades, però fortes en el fons.
Juntament amb la cuina, la música juga un paper essencial a “Soul kitchen“, fins al punt que el director volia que semblés una sessió de DJ, amb un tema dels 70 sonant darrere l’altre, engrescant al públic i fent-lo sentir ganes de ballar. Amb la ciutat d’Hamburg com a testimoni de l’Alemanya del segle XXI, i uns actors que donen vida de forma convincent als seus extravagants personatges, el nou film de Fatih Akin ens fa passar una bona estona, amb la humilitat com a virtut principal.
Envía una resposta