Després de dos films de contingut dramàtic, “Contra la pared” (2004) i “Al otro lado (2007), el director alemany d’origen turc Fatih Akin ha decidit sorprendre a crítica i públic amb un canvi absolut de registre, endinsant-se plenament en la comèdia. “Soul kitchen” es situa a la seva ciutat natal, Hamburg, a la qual Akin vol homenatjar amb aquest film, que l’ha ajudat, segons comenta el director, a descobrir el seu sentit de l’humor.

Zinos, el jove grec propietari d’un restaurant a Hamburg ha perdut la bona sort. La seva xicota, Nadine, s’ha mudat a Xangai, mentre que els seus clients habituals no estan contents amb el seu nou fixatge per tal de revitalitzar la seva cuina, i per si fos poc, ell pateix una hèrnia discal. Per tal de recuperar la seva relació, Zinos viatja a la Xina i decideix deixar el seu restaurant en mans del seu germà, un cop l’ha aconseguit remuntar mitjançant un nou concepte: Soul kitchen. Ambdues decisions, no obstant, es revelaran poc encertades, ja que la seva estimada ja ha trobat qui la consoli, i el seu germà ex-presidiari, Ilias, aposta el restaurant i, naturalment, el perd. Als dos germans només els quedarà l’esperança de treballar colze a colze per intentar recuperar–lo.

Aquesta comèdia culinària ha suposat un gran desafiament per a Akin, ja que representa un canvi de registre molt radical. Realment sorprèn, després de l’austeritat circumspecta de “Contra la pared” i sobretot, “Al otro lado“, el costat esbojarrat i a estones intranscendent d’aquesta delicatessen gastronòmica.

A jutjar per la rebuda del públic al Festival de Venècia, on va guanyar, a més, el Premi Especial del Jurat, el director alemany ha encertat plenament amb la seva decisió de debutar amb la comèdia. El film advoca clarament per una concepció de família realista, és a dir, disfuncional, plena de personatges estranys i relacions complicades, però fortes en el fons.

Juntament amb la cuina, la música juga un paper essencial a “Soul kitchen“, fins al punt que el director volia que semblés una sessió de DJ, amb un tema dels 70 sonant darrere l’altre, engrescant al públic i fent-lo sentir ganes de ballar. Amb la ciutat d’Hamburg com a testimoni de l’Alemanya del segle XXI, i uns actors que donen vida de forma convincent als seus extravagants personatges, el nou film de Fatih Akin ens fa passar una bona estona, amb la humilitat com a virtut principal.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies