Que John Woo és un dels grans en el cinema d’acció ho demostren les imatges que conservem a les nostres cinèfiles retines dels seus films anteriors. Després d’haver construit una llarga filmografia al seu país (‘Hard Boiled’, ‘The killer’, ‘Bullet in the head’), va decidir fer el salt a la industria occidental (‘Mission Impossible II’, ‘Windtalkers’, ‘Cara a Cara’, ‘Broken Arrow’). Amb un cert esgotament d’aquesta última etapa, Woo semblava necessitar trobar el material adequat per poder-se embarcar en una pel.lícula que li permetés oferir el millor dels dos móns; acció barrejada amb un tema que li toqués d’aprop i que donés peu al lirisme asiàtic. I amb la història èpica de ‘Acantilado Rojo’ l’ha encertat de ple.

Acantilado Rojo‘ es basa en la novel.la clàssica “El Romance de los Tres Reinos” que narra un passatge de la Xina en què va tenir lloc una guerra entre els tres gobernants que es dividien el país. Al 208 A.C., durant la dinastia Han, l’emperador Han Xiandi es proclama gobernant legítim de la Xina, i manipulat pel seu ambiciós primer ministre Cao Cao, declara la guerra a Liu Bei, líder del regne de l’oest, i Sun Quan, gobernant de les terres del sud. Sabedors de les malvades intencions de Cao Cao, Zhuge Liang i Zhou Yu, els homes de confiança dels senyors de l’oest i del sud, decideixen que han d’unir les seves forces per enfrontar-se al grandiós exèrcit de l’emperador. Més de 800.000 soldats i 2.000 vaixells lluitaran fins al final, prop del penyassegat vermell del riu Yang Tse.

Aquest passatge mític de la història xinesa ja estava al punt de mira del director John Woo des de feia molt de temps, però ha hagut d’esperar a comptar amb la tecnologia i els recursos per fer realitat la que és una de les majors superproduccions del cinema asiàtic dels últims temps.

Així, després d’un pròleg que introdueix de manera eficaç els personatges principals i les seves motivacions, Woo desplega una epopeya èpica que recorda els millors clàssics.

Però pressupost a banda i de forma molt lloable en els temps que corren, el director no necessita del 3D per crear plans amb una profunditat impressionant. Imatges que atrapen l’espectador en uns espais meravellosos que salten amb soltura del primer pla a les panoràmiques, sempre al servei de la narració.

En el conjunt, Woo despatxa poesia i cruesa bèlica a parts iguals, aconseguint un film tant bell com brutal, que troba l’equilibri entre els dos aspectes (després d’haver passat per la sala de muntatge per retallar molt metratge i unir les dues parts de la pel.lícula original). Càmara lenta, panoràmiques, plans detall, muntatges paralels per veure com els enemics planegen les seves estratègies o seqüències com la que segueix el vol d’un ocell sobre les línies enemigues, es posen al servei d’aquest equilibri. Al igual que la forma en què fusiona els sons de la natura o les flautes amb la música d’orquestra, creant el vincle entre els elements més sencills de l’existència humana i els aconteixements més grandiosos que els transcendeixen a tots.

El punt àlgid de Acantilado Rojo’, són sens dubte les escenes de les diferents confrontacions, que estan coreografiades de manera brillant, disposant els elements i els seus moviments per aconseguir moments tant trepidants com enginyosos, brutals alguns i carregats d’humor altres. La maestria amb què estan rodades les parts que recreen aquells enfrontaments entre centenars de milers de soldats per terra i mar, ofereixen els moments més memorables de la pel.lícula sense que les notes més metafòriques que introdueix el director les desllueixin, sino al contrari.

Tampoc desllueixen les interpretacions d’un cast molt extens i encertat, liderat per Tony Leung (‘Deseando amar’, ‘Deseo, Peligro’) i Takeshi Kaneshiro (‘La casa de las dagas voladoras’, ‘Chungking Express’). Un cast entre el què el director sap moure’s amb encert, sabedor de que aquí no són els diàlegs el què ha de parlar amb més força i aconseguint destacar els personatges principals en els moments clau perquè l’espectador no es perdi entre tant de nom.

En resum, després que s’hagi fusionat els dos films originals en un de sol, retallant les parts més contemplatives pensant en que aquestes no suposessin un fre al ritme més del gust del públic occidental, el ‘Acantilado Rojo‘ que ens arriba és una delicia visual que ofereix moments memorables i que retorna John Woo al podi dels mestres del cinema d’acció, havent sabut combinar el millor del cinema asiàtic i de les seves experiències en la industria de Hollywood.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies