“El mal ajeno” és l’estrena en la direcció d’Oskar Santos. Un film apadrinat per Alejandro Amenábar a la producciói acompanyat per un guió de Daniel Sánchez Arévalo (“Gordos” i “Azuloscurocasinegro”).
“El mal ajeno” ens explica la història de Diego (Eduardo Noriega), un metge de la Unitat del Dolor, que, davant tant patiment ha aixecat una barrera i sembla que no res li afecti ni malalts ni família. Un dia entra per urgències una de les seves pacients, una malalta d’escleròsi múltiple, embarassada de set mesos. Sara, així es diu, ha mirat de suïcidar-se, queda en com i decideixen mantenir-la connectada per mirar de salvar al seu bebé. La parella de Sara, desesperat, exigeix a Diego una solució. La fredor del metge farà reaccionar l’home d’una manera extrema. L’esperarà a l’aparcament, pistola en mà. Disparà al metge i el que hauria de ser el final, es convertirà en el principi d’una història de tocs paranormals sobre el dolor, el patiment i la por.
Oskar Santos ens porta una història que sembla una mescla d’un capítol d'”Hospital central” amb un d'”Herois” o amb “El protegido” de Shyamalan. De fet aquest director és un dels referents de Santos.
El film de gran força visual reforçada per la fotografia de Josu Inchaustegui- deixeble de Javier Aguirresarobe- té una arrencada atractiva i sorprenent. Recolzat pel guió de Daniel Sánchez Arévalo mescla de manera hàbil el drama amb la comèdia (a destacar les converses de Diego (Noriega) amb el seu pare), el film va perdent força amb els girs argumentals i la poca definició d’alguns personatges que, en principi, ens semblaven més claus com el de Belén Rueda.
Sí, la premissa de la que parteix Santos podria haver estat el punt de partida d’un film de Shyamalan, però li falten coses. Li falta aquella habilitat de Shyamalan per mantenir la tensió segon a segon i sobretot, li falta sorprendre, fins i tot, quan tothom espera la sorpresa i l’habilitat del gir final de què Shyamalan és mestre concluent i donant sentit a tota una història. Santos, en canvi, ens dóna una història que un cop resolt el misteri de la bala es va convertint més i més previsible.
“El mal ajeno” és un film amb molt bones intencions que no acaba acomplint del tot. Malgrat tot aquesta primera pel·lícula d’Oskar Santos és un film correcte que encara que estigui lluny de la perfecció, ens dóna pistes de què aquest director ens pot donar sorpreses agradables més endavant.
Envía una resposta