Millennium 3: La reina en el palau dels corrents d’aire
7Valoració

Arriba “Millennium 3: La reina en el palau dels corrents d’aire” el film que posa el punt i final a la trilogia cinematogràfica basada en els llibres d’Stieg Larsson. Lisbeth torna per venjar-se dels que li han fet la vida impossible.

Lisbeth Salander (Noomi Rapace), ha escapat d’una mort terrible. Després d’una operació per extreure-li la bala allotjada al cap, torna de mica en mica a estar en forma. Però hi ha qui insisteix en fer-li la vida impossible. Acusant-la de l’intent d’assassinat del seu pare, miren d’enviar-la de nou al psiquiàtric on van fer malbé la seva infantesa.. Per sort, el periodista Mikael Blomkvist (Michael Nyqvist), insisteix en descobrir la veritat i fer sortir a la llum l’obscur passat de Lisbeth. Mikael està disposat a arriscar-ho tot.

Després de dur al cinema l’adaptació de “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina“, el director Daniel Alfredson – germà de Tomas Alfredson, director de la vampírica “Déjame entrar“- torna a posar-se rera la càmera per a realitzar el film que tanca la trilogía Millennium a la gran pantalla. En el repartiment, ens tornem a retrobar amb les cares conegudes de Michael Nyqvist en el paper de Mikael Blomkvist i Noomi Rapace encarnant de nou la seva perfecta Lisbeth Salander.

Fosca, esquerpa i més gòtica que mai Lisbeth torna a ser el centre absolut d’aquest nou film. Un film que ha simplificat al màxim les trames i les ha posat al servei del seu personatge més carismàtic, Salander. Poca importància té en el film el tema de la secció, el centre al voltant d’on gira tot el film és Lisbeth i saber si aconseguirà lliurar-se del retorn al psiquiàtric on va viure un malson quan era només una nena. Una Lisbeth convalescent que ressorgeix de les seves ferides amb cresta, cenyida en cuir i rostre de color marmori per enfrontar-se als que insisteixen a dir que no és una adulta capacitada.

Aquesta adaptació de “La reina en el palau dels corrents d’aire” millora respecte al caos narratiu que va suposar l’adaptació de la segona novel·la. Simplifica línies, elimina les massa complexes o les que, directament, no interessen en excés. El resultat és una millora respecte al seguiment de les trames i sobretot en el ritme narratiu respecte a la seva antecessora. Amb un toc de telefilm que no pot evitar, aquest nou film supera l’anterior lliurament “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina“.

La reina en el palau dels corrents d’aire” té poques sorpreses però si sou fans dels llibres, de la Salander i heu vist les dues anteriors, ja sabeu…aneu per la tercera i tanqueu el cercle.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies