Aquesta és la història de Bad Blake, un cantant de Country que als seus 57 anys passa per una mala ratxa. Porta a l’esquena masses matrimonis, masses kilòmetres a la carretera i sovint massa alcohol, i ara es veu relegat a tocar vells èxits en boleres per a gent gran, tan beguda com ell. A tot el que pot espirar és a fer de teloner en un gran concert del seu jove protegit Tommy Sweet. Però un dia coneix una periodista i s’enamora. Serà llavors quan Bad Blake començarà a conèixer l’home que porta dins, empenyent-lo a un intent de ser millor persona.
L’actor Scott Cooper debuta com a director i guionista en aquesta adaptació de la novel•la de Thomas Cobb, i ho fa apropant-se a un món del que ha mamat des de petit. I és que, havent crescut en el sud, la música Country forma part de la vida i coneix molt bé tot el que el motiva i representa. Amb Corazón rebeldem, s’ha de reconèixer, Cooper aconsegueix fer Country en 33 mil•límetres, combinant a parts iguals passió, humor i problemes, com si d’una enginyosa i tendre cançó d’aquest gènere es tractés.
Però si hi ha un factor especialment responsable de l’efectivitat del film, aquest és sens dubte l’alt nivell d’autenticitat del seu protagonista. Jeff Bridges és mereix totes i cada una de les alabances que el paper de Bad Blake l’està aportant. I és que realment sembla que Bridges sigui un veterà cantant country. Sense necessitat de recórrer al playback aprofita per fer gala de la seva serietat musical cultivada ja fa temps, fins i tot va enregistrar un àlbum (Be Here Soon) l’any 2002, però realment són les seves qualitats interpretatives les que fan que la seva presència sobre l’escenari, ja sigui en un estadi o en una bolera, denoti l’experiència i desgast d’un veritable veterà cantant country vingut a menys. Fora d’escena també ho aconsegueix i, com poques vegades en el cinema, no solament veurem l’evolució més visible del personatge, sinó també aquella que s’amaga en un segon nivell, més interior i molt més remarcable. Sí, ho veiem i fins i tot ens ho creiem.
El repartiment es completa amb cares tant conegudes com la de Maggie Gyllenhaal (“El caballero oscuro“), que interpreta a la periodista que entra en la vida de Bad Blake; la de Robert Duvall, l’amic i conseller; o la de Collin Farrell, el jove cantant d’èxit que considera a Blake com el seu mestre. S’ha de dir que Gyllenhaal no acaba de fer-nos veure què és alló que mou els seus impulsos, clar que potser no ajuda que molts dels seus moments crítics es derivin de situacions molt típiques, exemples clars de trucs de guió. Per la seva banda Robert Duvall, que també és productor del film, es mostra com a peix dins l’aigua, però suposo que desprès de guanyar un Òscar amb “Gracias y favores” interpretant un cantant country, no l’ha estat gaire dificil. I com a sorpresa, Collin Farrell. Gairebé oblidat en els crèdits i promoció del film, Farrell no sembla ell, i ho dic com un elogi.
“Corazón rebelde” agradarà a tot aquell immers en el món del Country, i de ben segur que canviarà la forma de veure’l de la resta d’espectadors.
Envía una resposta