L’expectació era alta. La mitjana d’edat del públic també (potser fins i tot superava l’expectació). Kevin Costner aterrava a Barcelona per mostrar la seva faceta poc coneguda de músic. Ell i la seva banda de música, la Modern West, havien triat la ciutat comtal per ser la primera on engegar el seu tour europeu i el Palau de la Música com a recinte per presentar el seu treball “Untold Truths”.
A les nou va començar puntual la telonera, Sarah Beck –esposa d’un dels membres de la banda- que va tocar 5 cançons abans d’anunciar l’inici del concert de Kevin Costner. Una veu sensual acompanyada només per una guitarra i que després del concert ella mateixa s’encarregava de promocionar el seu cd al vestíbul del Palau.
Els llums van apagar-se i van donar pas a la projecció en una gran pantalla d’imatges de pel·lícules protagonitzades per l’actor. Van ser uns 5 minuts on si algú posava en dubte qui anaven a veure, ell mateix s’encarregava de resoldre el misteri. El públic, majoritàriament femení, anava a veure l’actor: al protagonista de tants títols coneguts i inesborrables a les ments col·lectives.
I per si això fos poc, l’arribada a l’escenari va ser “made in Hollywood”: travessant la platea, donant-se un bany de multituds, deixant-se abraçar, felicitar, tocar i petonejar pel públic que ja era dret donant-li la benvinguda.
Al pujar a l’escenari encara va deixar passar uns minuts abans de començar el concert perquè tothom pogués fer la foto de rigor. Els flashos no van parar ni un sol moment.
I després d’un “Bona nit Barcelona” i d’elogiar el Palau (de fet va bromejar dient que no s’atrevia a tocar res per si ho trencava) va començar la música. La banda –composada per 6 membres- sona bé: cançons amb estil folk, rock i country. Kevin Costner aporta el glamour perquè de veu en va una mica escàs. Tot i això, sonen bé. Les primeres peces van trobar-se amb un públic un pèl fred o potser massa entretingut a continuar fent fotos a l’actor. Tots els suports valien: càmeres digitals de petit format, de gran format, telèfons de darrera generació, mòbils obsolets…. Quan els llums s’apagaven un munt de pantalles de color blau il·luminaven la sala.
Moltes peces es va encarregar de presentar-les el mateix actor fent una breu introducció que arrencava tímids somriures de qui l’havia entès. Tot i això les cançons no van ser corejades i els títols no sonaven. Però mica en mica l’audiència va començar a animar-se. I és que pel final va deixar els temes més moguts que van –ara sí- fer posar dreta a la concurrència. Després d’un bis van acabar acomiadant-se tots els membres de la banda. Kevin Costner encara va quedar-se una estona més a l’escenari per brindar amb cava i treure a ballar a dues afortunades de la primera filera. Tot estava perfectament calculat i estudiat. Va arribar com una gran estrella i va acomiadar-se com un dels grans sex-symbol que ha tingut Hollywood aquests s darrers anys.
Envía una resposta