Abe Newman és un jueu que marxa a viure a Tel Aviv degut a una sobtada eufòria de Judaisme. Un bon dia escolta veus al seu cap i fent cas d’aquestes compra una càmera de 16mm i s’emporta al seu fill de set anys a un hotel amb la ferma voluntat de fer una snuff movie casolana.
En realitat no goso dir que això que poden llegir més amunt sigui l’argument real del llibre. En principi perquè la història del nostre estimat Abe no es desenvolupa extensament i en segon lloc per què el que sí tinc clar és que es el Mcguffin més gran que he llegit.
I de què va el llibre?
La tasca del critic normalment és molt agraïda i divertida: veus un film, llegeixes una novel·la o còmic i parles sobre productes que et poden haver agradat o dels quals en pots ressaltar alguna característica. Però hi ha vegades que tot sembla difícil i perillós. Reps una publicació totalment inclassificable (manifest Dadá? Novel·la? assaig? Art brut?) que no saps com classificar-lo, que t’ha deixat tant estorat que no saps ni tan sols si t’ha agradat. T’apropes a un món particular en el que codis semblen estar tan xifrats que no saps si has entès el que l’autor t’està oferint..
Evidentment aquest és un d’aquests casos.
La raó, l’ordre i la coherència brillen per la seva absència en aquest llibre. Però no els trobaran a faltar, en substitució el Sr. Ibañez ens ofereix tota una classe magistral sobre com construir un llibre amb fragments publicitaris, diàlegs esbojarrats i retocs fotogràfics.
No es poden perdre la gama de personatges que habiten aquesta publicació. Dones anorèxiques i orgulloses de ser-ho, l’esmentat Abe, aliens violadors, el budisme xatarra, companyies esportives que ens envien missatges xifrats, aquest meravellós lloc anomenat eviLand……
En un principi sembla influenciat per l’estructura de repetició tan ben emprada per Chuck Palahniuk, però Mike Ibañez va molt més enllà. No es conforma a fer que la trama no avanci mitjançant aquest tipus de tripijocs, també ens transmet la seva (obscura) visió del món i ens assenyala amb el dit mostrant-nos quin món tant absurd hem triat per viure.
Tan sols amb la màquina d’escriure hagués estat impossible poder recrear totes les inquietuds que sembla abocar Ibañez, és per això que es recolza en una gran sèrie de fotografies retocades.
En especial se m’han quedat a la retina fotografies com les de la Barbie Barbarie, aquest bolet nuclear amb cara de Jesucrist, la famosa nena que fuig del Napalm a Vietnam ara amb els pits tapats com si de pornografia es tractés i especialment les fotografies del curt pornogràfic amateur entre una dona i un alien (visca l’exosexo!)
En definitiva una obra molt interessant però no apte per a tots els públics.
Editorial: Ediciones Glénat
ISBN: 978-84-8357-748-6
Pàgines: 96
Preu: 9,95 €
Envía una resposta