El nom de Chris Columbus és gairebé sinònim d’entreteniment. A ell li devem els guions de “Gremlins” o “Los Goonies” i la direcció de les divertides “Solo en casa” o “Sra.Doubtfire”, a més de ser el responsable d’uns dels majors fenòmens de la darrera dècada, l’adaptació cinematogràfica de la saga “Harry Potter”, i és que va ser ell qui va dirigir les dues primeres entregues.
Ara que la franquícia de “Harry Potter” està arribant a la seva fi, amb una adaptació del darrer llibre tan estirada que ha donat suficient suc per realitzar-ne dues pel•lícules, Columbus s’ha fixat en una altra sèrie de literatura infantil per convertir-la en la nova gallina ponedora d’ous d’or que l’asseguri econòmicament durant una bona temporada. Es tracta de Percy Jackson i les seves 5 aventures provinents de la ment de Rick Riordan, escriptor i durant molts anys professor de mitologia grega en escoles de secundària de Califòrnia i Texas.
El personatge de Percy Jackson neix de l’afanyada imaginació de Riordan alhora d’inventar-se un conte per fer dormir el seu fill Haley. “Em vaig inventar a Percy Jackson i li vaig explicar a en Haley la seva empresa per recuperar el raig de Zeus, ambientada en la Nord-amèrica d’avui dia. Vaig trigar aproximadament tres nits en contar el conte i, quan vaig acabar, Haley em va dir que devia escriure’l en format llibre”.
Percy Jackson és un autèntic imant per els desastres i té problemes a l’institut, però aquest és el menor dels seus reptes. Viu en el segle XXI però els déus de l’Olimp semblen haver-se escapat de les pàgines del llibre de text de Percy sobre mitologia grega per colar-se en la seva vida. Percy s’ha assabentat que el seu veritable pare és Posidó, déu del mar, el que significa que Percy és un semidéu, meitat home meitat déu. Al mateix temps, Zeus, el rei de tots els déus, ha acusat Percy de robar-li el sev raig, la versió original de les armes de destrucció massiva. Percy haurà de preparar-se per l’aventura de la seva vida, i el que està en joc no pot ser més important.
Aquesta és la premissa i punt de partida de l’adaptació de “El ladrón del rayo” (Ed.Salamandra), la primera de les cinc novel•les protagonitzades per Percy Jackson que Rick Riordan porta publicant any rere any des de 2005 amb un èxit de vendes molt important. I dubto molt que aquest èxit és repeteixi en la versió cinematogràfica.
Els problemes deriven d’un guió dolent, propi d’una adaptació descontrolada i mal encertada, on els protagonistes canvien de tenir uns 12 anys en el llibre a tenir-ne 17 en el film, una conversió física dels protagonistes que curiosament no es transfereix al seu comportament psíquic ni emocional. I el pitjor és que aquest infantilisme de gominola s’encomana a la resta de protagonistes, tant se val la seva edat o grau de deïtat. Així ens trobem amb una colla de deus que semblen extrets de “Generación Ni-Ni”, però que a diferència dels Ni-Ni’s de la tele aquests estan exempts de la part humana o animal que puguin fer-los interessants.
A banda d’aquesta planera col•lecció de personatges, la pel•lícula avança en la trama com si fos un videojoc senzill en el que cal aconseguir el tresor de torn per passar de pantalla. La sensació és com la d’estar veient una marató de la nova sèrie de la tarda a Disney Channel, d’aquelles que creuen que un nen és un espectador dels fàcils per no dir ‘tonto’.
Sobre els grans noms que figuren en el repartiment (Pierce Brosnan, Sean Bean, Rosario Dawson), només destacar el d’Uma Thurman, que malgrat la seva breu participació, aconsegueix que el seu personatge Medusa hipnotitzi més amb la seva mirada que no pas amb la vintena de serps que duu com a cabellera.
Així que, si algú esperava de Columbus una tornada al món màgic amb un grau d’encant i fascinació semblant als dels “Harry Potter” que se n’oblidi. Potser sí que els més petits s’ho passaran bé, i és que l’aspecte visual del film és molt potent i ja se sap que la ment d’un nen és molt susceptible a aquest tipus d’impacte. ‘Fliparan’ amb els efectes, es portaran un parell d’ensurts, riuran un parell de gràcies i s’hauran entretingut durant hora i mitja, però difícilment el film arribarà a tocar els seus petits cors.
Envía una resposta