Tot i els seus escassos 22 anyets, ja fa temps que Joss Stone va deixar de ser aquell petit secret que alguns vam descobrir quan el seu nom no el coneixia ningú. Però en una industria que té molta tendència a exaltar promeses i després destruir-les, sobretot en les cantants del seu gènere, Stone s’ha mantingut encara força lluny de l’ull de l’huracà, professant el seu amor a la música amb una veu potentissima i una actitud coherent. Ahir va pujar a l’escenari del Palau de la Música, descalça, tocant de peus a terra a la vegada que elevava la veu al cel i ens mostrava la seva cara més romàntica i juganera.
En el marc del Festival del Mil.leni, Joss Stone venia a presentar el seu últim disc, ‘Colour Me Free’, un treball que va decidir produir amb llibertat i al marge de les directrius de la seva discogràfica. Un quart àlbum que no ha estat tant promocionat però que els assistents al Palau coneixien bé. Els qui ocupaven les butaques de la sala, anaven ja entregats i tot i així la menuda cantant britànica ha estat capaç de guanyar-nos a tots encara més des de les primeres notes.
Sense sabates, amb un sencill vestit però amb molta desimboltura, Stone pujava a l’escenari acompanyada de dos guitarres, un bateria, un saxo, un teclista i dues coristes. Un conjunt perfecte que l’ha acompanyat sense sobrepossar-se a la gran estrella de la nit: la seva meravellosa veu.
Amb ella com a principal arma, ha començat a agafar el pols a l’escenari (un Palau esplèndid que no s’ha estat d’alabar en diverses ocasions) amb “The chokin’ kind“, peça del seu àlbum debut ‘The Soul Sessions’. Aquell que va grabar quan encara era una noieta que intentava emular Aretha Franklin i composava sentides lletres d’amor a la música.
Acte seguit atacava el primer single de l’últim disc, ‘Free Me’, pura veu negra per un cant a la llibertat d’acció dedicat a tots els qui intenten encasellar-la en el què no vol ser. A partir d’aquí, el cos del concert ha anat alternant les peces de ‘Colour me free’ com ‘Could have been you’, o ‘Big ‘Ol Game’, amb les mostres dels seus treballs anteriors com ‘Fell in love with a boy‘ i ‘Super Duper Love‘ de ‘The Soul Sessions’, o ‘Tell me what we’re gonna do now’, ‘Put your hands on me‘ i ‘Baby Baby Baby‘ de ‘Introducing Joss Stone‘. I entre elles ‘Music‘ presentada com a compendi de l’esperit de la nit i la passió que la britànica professa per la música, l’únic valor segur que recorda que l’ha acompanyada sempre.
Stone venia al Palau amb ganes de divertir-se i així ha fet posar d’empeus tota la platea per ballar amb ella, ha intercambiat paraules amb el públic i s’ha permès el luxe d’anar canviant el setlist que portava previst per oferir cançons més dinàmiques en els moments en què ha cregut que la temperatura de la sala no estava per fer seure al personal amb peces melancòliques. Un ram de flors blanques, crits de ‘¡Beautiful!’ i molts aplaudiments han servit per donar-li les gràcies per la seva sentida entrega i incansable somriure.
En una època de pseudo-dives del soul de cabell crepat que fan ostentació del consum d’estupefaents, és tot un plaer assistir a un concert de Joss Stone, que amb el seu cos petit i la seva veu inmensa és capaç de transmetre passió per la música, sempre tocant de peus a terra.
Setlist
1. Intro
2. The chokin' kind
3. Free Me
4. Tell me what we're gonna do now
5. Could have been you
6. Fell in love with a boy
7. Super Duper Love
8. Incredible
9. Some kind of wonderful
10. Music
11. Put your hands on me
12. Baby Baby Baby
13. Bruised but not broken
14. Tell me 'bout it
15. Big 'Ol game
Envía una resposta