Concert a la Sala Bikini
Sota el títol Them XX, els suecs Backyard Babies estan celebrant el seu vintè aniversari com a grup en el que podrien ser els seus concerts de comiat, tot seguint les passes dels seus companys de generació Gluecifer y The Hellacopters. Tots tres, juntament amb els noruecs Turbonegro, van formar un estimulant moviment sorgit a finals dels 90 conegut com a Rock Escandinau: una barreja de Hard Rock, Sleazy i Punk amb tocs de Glam, a l’estil dels Hanoi Rocks. Seria una llàstima que es confirmés la separació ja que, malgrat que potser han perdut frescor, van demostrar que, encara, estan en forma.
El concert va començar a mil revolucions amb Backstabber, Made Me Madman (un clàssic del seu segon disc Total 13) i Disfunctional Professional. Van continuar amb dues cançons, Drool i I got Spades, dels seus darrers treballs, amb les què van perdre una mica de pistonada, que van recuperar ràpidament amb quatre temes que van posar Bikini cap per avall: Babylon (una versió dels mai prou reivindicats Faster Pussycat), Highlights (un altre tema de Total 13) i dues peces del notable Making Enemies Is Good: Brand New Hate i Too Tough To Make Some Friends.
A partir d’aquí ja no van baixar el ritme i els clàssics de Diesel & Power (el seu disc de debut) i Total 13 van anar caient: Fill Up This Bad Machine, Electric Suzy, Bombed o la celebradíssima Ghetto You. L’últim tema abans dels bisos va ser Nomadic, possiblement la millor cançó del seu últim disc, Backyard Babies. La tanda final va ser de traca i mocador: van empalmar Minus Celsius, Look At You i People Like (segons els mateixos Babies, un dels seus temes favorits) per tancar l’actuació amb Robber Of Life.
Certament va ser un concert dels que t’alegren el dia: llarg (hora i cinquanta minuts), adrenalínic, ple d’energia i d’esperit “punkarra” (pogo inclòs) i el grup s’hi va deixar la pell. L’eficaç i consistent base rítmica que formen Johan Blomquist i Peder Carlsson va funcionar com un rellotge, deixant tota la atenció al cantant i guitarra Nicke Borg i, sobretot, a l’autèntica estrella de la nit, l’ultracarismàtic Dregen que, amb l’estètica Punk que el caracteritza i com si es tractés de la reencarnació de Johnny Thunders, es va mostrar “malote”, provocador i absolutament entregat: sense parar de moure’s, parlant constantment amb el públic, animant al personal amb els seus riffs plens de feeling, ocupant-se de cors i dobles veus i, fins i tot, tocant un solo fent Stage Diving. Tot un personatge i, sens dubte, el millor representant del que hauria de ser l’esperit del vell, bon i “perillós” Rock’n Roll.
Salut i, si finalment ho deixeu, gràcies per tot.
Setlist:
1. Backstabber
2. Made Me Madman
3. Disfunctional Professional
4. Drool
5. I got spades
6. Babylon
7. Highlights
8. Brand New Hate
9. Too tough to make some friends
10. Fill up this band machine
11. Electric Suzy
12. Bombed
13. Ghetto You
14. Nomadic
15. Minus Celsius
16. Look at you
17. People like
18. Robber of life
Envía una resposta