“… también nosotros nos hemos dejado deslumbrar por el poder y el dinero de tal manera que hemos olvidado nuestra fragilidad esencial: hemos olvidado que todos nos hallamos encerrados en un gueto, que el gueto está precintado, que fuera del recinto se encuentran los señores de la muerte y que no muy lejos de él nos está esperando el tren”.
(Primo Levi, El rey de los judíos)

El 12 d’octubre de 1986, The New York Times Book Review publicava una entrevista que li va fer el novel·lista nord-americà Philip Roth a Primo Levi.

Segons alguns crítics literaris, un dels temes recurrents de l’obra de Levi, que inicià la seva carrera literària amb el seu testimoni personal de l’horror del camps de concentració nazis a “Si això és un home”(1947),  és la satisfacció per la feina ben feta, trobar la felicitat en la realització del treball. Roth s’interessa especialment per aquest aspecte i inicia l’entrevista amb Levi destacant un dels grans escarnis nazis: el lema que presideix el camp d’extermini de Monowitz, el lager (camp) on va sobreviure Levi fins a l’arribada de l’exèrcit rus, és Arbeit Macht Frei, el treball ens fa lliures. Però allà, continua Roth, el treball només era un càstig que conduïa necessàriament a la mort. Per això, Roth considera que part de l’obra literària de Levi és un intent de restituir al treball el seu sentit humà.

No només això. L’obra de Levi suposa un intent d’explicar als “altres”, de fer els “altres” partíceps de les seves experiències a l’holocaust. Amb aquesta pervivència de la memòria i del testimoniatge de l’holocaust, Levi pretén la recuperació moral de l’home, des de la raó i la praxis: explicar què ha pogut fer l’home, per intentar que no pugui tornar-se a repetir. Així, per a Primo Levi, químic de professió, l’escriptura va esdevenir el seu instrument d’anàlisi, de comunicació, d’alliberament i d’autoteràpia. I a partir del impacte de la seva primera obra, els seus llibres van gaudir d’un gran reconeixement i èxit editorial, convertint-se en una figura molt reconeguda del món de les lletres.

Però hi ha un “altre” Levi, el de la narrativa de ficció, que tot i que ha estat reeditat en italià i traduït a les principals llengües europees, ha passat més desapercebut pel gran públic. Levi, al llarg de tota la seva vida i paral·lelament a l’obra del testimoniatge històric, va escriure una llarga sèrie de relats de ficció que abracen multitud de gèneres:

realista, fantàstic, ciència ficció, paròdia i autobiogràfic, entre d’altres. Ara El Aleph Editores reuneix per primer cop tots els relats publicats d’aquest autor. En un mateix volum s’apleguen les sèries de contes “Històries naturals” (1966), “Defecte de forma” (1971), “El sistema periòdic” (1971), “Lilit i altres contes” (1975) i “Últim Nadal en guerra” (2000), a més d’un parell de contes inèdits a Espanya. Es tracta d’una excel·lent oportunitat d’aprofundir en l’obra i les inquietuds d’un dels autors més importants del segle XX.

Aquests contes de ficció es constitueixen en el complement ideal dels seus relats sobre els horrors nazis. I això és perquè, de fet, aquests contes, encara que utilitzin altres tipologies narratives, al·ludeixen contínuament al camp d’extermini. Totes dues vessants de la seva obra literària, les seves obres autobiogràfiques i els seus relats de ficció, es complementen perquè presenten un observador de la realitat que s’esforça a donar testimoni, a explicar, a fer-nos entendre, a deixar constància d’allò que ha viscut, pensat i sentit. A través dels seus relats, Levi ens deixa una reflexió moral, més vàlida avui que mai, sobre l’ésser humà i les seves motivacions, com és el cas de la reflexió personal amb la que conclou el seu relat El rey de los judios, dintre del recull “Lilit i altres contes”.


Editorial: El Aleph Editores Col.lecció: Modernos y Clásicos
ISBN: 978-84-7669-885-3
Pàgines: 928
Preu: 30€

Primo Levi (Turí, 1919-1987) va néixer en el si d'una familia jueva al Piamont. Al 1941 es va graduar com a químic a la Universitat de Turí, una activitat que compaginaria després amb la seva activitat literaria. Després de participar en la resistència anti-feixista del nord d'Itàlia, va ser capturat i deportat al camp de concentració d'Auschwitz, on va treballar com a esclau en una planta industrial. Després de la lliberació del camp er part de l'Exèrcit Roig, al 1945, i d'u atzarós periple per l'est d'Europa, Levi va tornar a Turí, on va publicar el seu primer testimoni sobre els camps d'extermini nazis, "Si esto es un hombre" (1947). Després el van seguir " La tregua" (1963) i " Los hundidos y los salvados" (1986), reflexions també sobre l'experiència de l'horror, que conformen la "Trilogía de Auschwitz" (El Aleph, 2005). Entre les seves obres també destaquen "Historias naturales", "La llave estrella", "Lilít y otros relatos" i "La búsqueda de las raíces".

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies