Imagineu que un bon dia s’acaba el món tal i com el coneixeu. Imagineu cels grisos per sempre més, sense ni un raig de sol i amb la natura morint segon a segon. Dies de fred i gana mentre camineu sense trobar esperança. Aquest és l’escenari que ens porta John Hillcoat a “The road (La carretera)”, en una adaptació de la novel·la guanyadora d’un premi Pulitzer al 2007 de Cormac McCarthy.

Cormac McCarthy no és un escriptor de novel·les lleugeres. Anteriorment a aquesta “La carretera” que arriba ara a les sales de cinema després de clausurar el Festival de Sitges, ja havíem pogut veure adaptacions de les seves novel·les com és el cas de “Todos los caballos bellos” (Billy Bob Thornton, 2000) i “No es país para viejos” (Joel i Ethan Coen, 2007).

Gens fàcil de traspassar la visió gris, cruel i catastròfica de la novel·la a la gran pantalla, el resultat aconseguit per John Hillcoat ha estat més que digne. “The road (La carretera)” ens mostra un pare i un fill sense noms que caminen en direcció al sud. Miren de trobar alguna cosa per menjar en un món on no queda pràcticament res viu i el que ha quedat amb vida, s’ha convertit en l’enemic a evitar si volen sobreviure.

El film de Hillcoat és gris, glaçat i sense esperança. L’única calidesa del film ens la porten aquesta parella de pare i fill magníficament interpretada per Viggo Mortensen i el jove descobriment, Kodi Smit-McPhee. Unes interpretacions notables que transmeten una gran sensació de credibilitat, de vericitat i de complicitat com la que tindrien un pare i un fill que només es tinguessin l’un a l’altre. Bona part del mèrit de l’atmosfera desangelada de gris dominant té un nom conegut per nosaltres, Javier Aguirresarobe. Ell és el responsable d’aquests paisatges que ens encongeixen l’ànima només d’imaginar-nos alli. Acompanyant les escenes de supervivència la música de Nick Cave i Warren Ellis per acabar d’arrodonir el conjunt.

El film de Hillcoat és dur, malgrat el petit toc d’esperança del final. És d’aquells films on l’espectador pateix segon a segon pel destí dels protagonistes. En un moment on el tema del canvi climàtic està a l’ordre del dia “The road (La carretera)” ens porta a la reflexió de si no ens estem carregant el món que necessitem per viure.

En resum si no us fa por la reflexió, la cruesa i si sempre esteu disposats a gaudir d’un parell d’interpretacions esplèndides, tireu endavant i poseu el dos peus a “La carretera

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies