De la mà del director de “Chicago”, Rob Marshall, arriba “Nine”, un musical que sorgeix dels escenaris de Broadway, representat per tot un grup d’actors i actrius que regnen a l’star-system de Hollywood. Basat en l’obra de Federico Fellini Fellini “8 1/2”, pel.lícula que va aconseguir l’Oscar a millor pel.licula de parla no anglesa, en la que Marcello Mastroniani interpreta l’alter ego del director, “Nine” és un musical que convenç.

Hem de pensar que Nine” no intenta ser un remake de “Fellini 8 1/2“, ja que si ho féssim, plegariem veles als pocs minuts d’iniciar-se la pel.licula. No. Hem d’enfocar-ho de forma diferent: “Nine” segueix el fil d’aquesta pel.lícula mítica en forma de musical, i ens explica de manera entenedora el moment que viu el personatge Guido Contini (Daniel Day-Lewis), un director de cinema totalment sobrepassat per la pressió d’estar a punt d’iniciar el rodatge de la seva pròxima pel.licula, sense ni tan sols tenir un guió.

Només amb els records i les pors que circulen pel cervell de Guido es genera un fil conductor que travessa en diferents fases (musicals, és clar) la seva pròpia vida, sempre relacionada amb el món femení. Daniel Day-Lewis canta i balla en aquest paper, i és del tot creíble en l’actuació, que demostra la tortura emocional a la que se sotmet el personatge. Realment aquest actor es treballa el paper, i no és d’extranyar que sigui un valor segur en qualsevol pel.lícula en la que participi. Sens dubte, el millor de la pel.lícula, és ell, i eclipsa totalment a les actrius que hi participen.

Apareixen consecutivament totes les dones que marquen la seva vida, de la mà de noms reconeguts. Penélope Cruz és Carla, la sensual amant del director, que lluita desesperadament per mantenir una relació abocada al fracàs. En l’actuació Penélope no deixa d’estar monòtona, sense arribar a descarregar aquelles emocions que tan fàcilment semblen sorgir quan va de la mà d’Almodóvar. Marion Cotillard, en el paper de Luisa, l’esposa de Guido, destaca d’entre les demés fèmines, per una actuació subtil que omple la pantalla (sense oblidar les seves actuacions musicals, realment intenses). Nicole Kidman, és la musa i actriu principal de la “no-pel.licula” de Guido, sense aportar gaire al film, i amb una caracterització que no l’afavoreix gaire. A destacar també Judi Dench, impecable, tot i que poc creïble en la seva faceta musical. I un regal: Sophia Loren com a mare del personatge que interpreta Day-Lewis, amb una presència davant la pantalla que ho omple tot.

Divertida en quant a l’enfocament i força entretinguda, aquesta visió musical de “Fellini 8 1/2” no deixa de mostrar en alguns moments l’interessant rerefons de la pel.lícula en la qual es basa (que és molt més complexa), sense poder-s’hi comparar, és clar. Tenim un entreteniment entre mans i és així com l’hauriem d’enfocar.

Guido!! Guido!!…els fantasmes de les dones que han tingut algun paper en la seva vida es moren pel protagonista. I no és d’extranyar, destil.la carisma tot i estar enfonsat en la misèria. Veiem com el personatge de Guido, creix, tot i enfonsar-se en el caos del que ha viscut al llarg de la seva vida. Un caramel de personatge, el millor de la pel.lícula, que Daniel Day-Lewis ha sabut aprofitar.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies